diumenge, 13 de novembre del 2011

Ens queda l'esperança

És una llàstima que fins i tot ara les nostres converses les dirigeixen des dels mitjans de comunicació de masses i només sabem parlar dels temes que cada dia surten a la tele o als diaris. I dic que és una llàstima, entre altres coses, perquè amb això, no només ens dirigeixen les converses, sinó els nostres pensaments i allò que hem de dir i opinar amb els amics o coneguts.

De què es parla ara a la taula de casa, al bar o al carrer: de la crisi? Dels polítics? De les eleccions? Del rescats als bancs? Dels desastres naturals? De les guerres llunyanes? En fi, podria seguir enumerant “coses” que “teòricament” ens afecten a la vida quotidiana, és cert, però per què no parlem d’altres temes igualment importants (o més) que ens afecten a nosaltres com a persones, per què no parlem de la solidaritat entre la gent, de la convivència, de com intentar viure en pau amb un mateix, de reinventar només maneres d’afrontar la vida, de nous valors que ens aportin noves solucions a les nostres quimeres, en fi, per què no comencem a parlar de nosaltres mateixos, de les nostre vides, de la bellesa que ens envolta i no sabem captar, de viure amb tranquil•litat i serenor; en definitiva, aturar-se a analitzar on anem.

“Quan pensem que ja no ens queda res, encara ens queda l’esperança” i a partir d’aquí una nova vida que sigui realment “teva” que ningú et digui que has de pensar, dir o consumir; que escullis tu el teu camí i t’equivoquis tu i només tu en siguis el responsable. Deixa’t de romanços, la teva vida és teva. Viu.la!

Agustí Masip i Vidal

1 comentari:

  1. Certament que hi ha coses tan 'importants' com les dialèctiques polítiques i econòmiques. Però justament, i durant molts anys, se'ns ha dirigit en aquest camí que o va cap a la dreta o cap a l'esquerra, els pols extrems d'una mateixa polaritat que, no obstant, hauria de contemplar terceres o quartes vies, lliure pensament, recerca intel.lectual...

    ResponElimina