dissabte, 18 de febrer de 2017

Article publicat al diari digital "Segle 21"

Campi qui pugui


La vida en societat és una cosa que, avui en dia, sembla que es va acabant, sinó, pregunteu a la gent que vol dir; no us sorprenguin les respostes, cada vegada ens tornem (ens fan tornar) més egoistes i... “si tinc la panxa plena jo, els altres que es fotin”.

Visc en un poble, i això que dic es veu encara més evident perquè coneixes a la gent que t’envolta i quan veus fer certes coses a certes persones, et descoratges perquè després penses que si aquests fan això què faran aquells que aparentment et sembla que seria més fàcil que ho fessin.

Posaré un parell d’exemples perquè quedi clar on vull anar a parar amb aquest escrit. Vas caminant per la vorera i veus com algú, des d’un vehicle (aquí podem incloure motos i bicis també) llença un pot de beguda buit, una paperina, una bossa de patates al terra sense cap mania... (la pregunta és: A casa seva fan el mateix?). Segon exemple: un cotxe para en doble fila al mig del carrer principal, el conductor baixa del vehicle i se’n va directament a l’estanc a comprar tabac... els altres cotxes? Que s’esperin no hi ha pressa, jo sí que en tinc per poder anar a fumar...  I podria seguir posant altres exemples flagrants,  com el dels excrements dels gossos, però avui no em ve de gust parlar d’aquest tema.

A les ciutats passa igual que als pobles, la diferència està que a la ciutat ets més anònim i per tant, allò que fas queda més diluït i amagat en la immensitat dels carrers i en la desconeixença de la gent, però el civisme (quina paraula més carrinclona, no?) llueix per la seva absència, i així ens va en aquesta nostra societat actual.



Campi qui pugui!!

dijous, 12 de gener de 2017

Article publicat a "Segle 21" diari digital del Priorat

Encara En Pujol

No sé si és certa o no però, m’ha arribat via facebook (aquí el meu dubte), una notícia que diu més o menys que en Jordi Pujol (l’exhonorable) ha dit en un titular alguna cosa així com: “Si va a la presó amenaça a l’Estat que publicarà un dossier, que farà caure la democràcia.”

Em sembla una fanfarronada majúscula i, també, un insult a totes les persones que han donat la seva vida per la democràcia i als que avui voldríem precisament que l’Estat caigués i així poder-nos alliberar definitivament d’un Estat caduc, que no ens serveix i ens menysprea i així poder crear-ne un de nou, més lliure, més democràtic, més solidari.

Hi ha gent que es pensa que estan pel damunt del bé i del mal, que ells solets poden decidir el futur de molts i se’n vanten com qui guanya una casella al Monopoli. Aquesta vegada estic delerós que l’exhonorable ens digui per fi, totes les veritats d’aquesta nostra i pobra democràcia.

A què espera per publicar-lo? Vol fer xantatge a l’estat? Quins demòcrates que ens han governat fins ara, que anteposen la seva persona al bé comú!

Així ens va i així ens ha anat!


Agustí Masip

dijous, 29 de desembre de 2016

Article publicat al digital "Segle 21"

On és la democràcia?

Darrerament s’esdevé al nostre país que una sèrie de càrrecs públics, des de consellers de la Generalitat fins a regidors municipals, han de passar per força i sense grat, pels tribunals de “justícia” i que la llei espanyola sembla que diu que en aquest país (ens havien enganyat) no hi ha llibertat d’expressió, doncs no s’entén que en un Parlament els polítics elegits democràticament no puguin parlar i arribar a acords sense que aquesta mal anomenada justícia els persegueixi per les seves idees o càrrecs electes també facin seus els acords!

Després tenim un sèrie de partits, inclosos alguns dits d’esquerres (?) (de C’s i PP ja ho sabíem); que no fan ni un pas per defendre la democràcia, perquè en aquests moments ja no parlem d’independència sí o no, estem parlant de democràcia sí o no, de llibertat d’expressió i opinió; i tot i així, alguns encara tremolen i s’ho pensen abans de defendre-la. Ara ja sabem en qui no es pot confiar.

I finalment, tenim la gent de poble que ha de sortir a manifestar-se dia sí dia també, a donar suport a aquells que s’hi juguen la pròpia pell per nosaltres, per la democràcia, en definitiva, per la llibertat per la qual vam lluitar en temps més difícils i per la qual altres persones s’hi van jugar la vida.

En totes aquestes concentracions, però, he trobat a faltar gent jove, gent compromesa amb el seu futur i en el futur de la societat a la qual han de servir o haurien de servir, perquè en tot aquest afer sento, trobo a faltar l’alè del jovent lluitant per la llibertat i la democràcia que vam conquerir i que ells, tal vegada, no saben el difícil que és reconquerir-la.


Agustí Masip

divendres, 23 de desembre de 2016

Nadala 2016

Amb aquesta nadala us desitjo pau, justícia i amor per a tots els dies de tots els anys.
Bon Nadal i que l'any 2017 us sigui propici!!!


Nadal 16

Alguns només veuen llums on hi ha estels,
i arbres on hi ha pins,
altres senten cants d’ocells quan són caderneres
i veuen solcs a la terra on hi ha camins.

N’hi ha que parlen i no s’escolten,
s’abracen sense un bri de calidesa,
uns estan lluny de casa àvids d’arribar,
altres només pensen en marxar.

Hi ha un temps de pau per reflexionar,
una pausa per poder alenar,
una esperança en la què confiar.


Agustí Masip

divendres, 2 de desembre de 2016

ARTICLE PUBLICAT A "SEGLE21"I "PRIORATDIARI"

A la manera de Trump
Darrerament hi ha una sèrie d’esdeveniments polítics arreu del planeta que em comença a preocupar d’una manera seriosa. Diria que la democràcia, en el seu sentit més ampli de la paraula, està ferida de gravetat; i el què és pitjor ningú se n’adona o fa veure que no passa res. (de fet no sé que és més dolent).
Us passaré a referir una sèrie de casos que il.lustren abastament la meva preocupació. Gran Bretanya proposa un referèndum per sortir de la UE, els ciutadans britànics voten que sí... (contra pronòstic, de qui?) ara els governants britànics ja no ho veuen tan clar i s’ho estan repensant malgrat el què a dit la ciutadania. Colòmbia fa un tracta de pau amb les FARC, el posa a votació en un altre referèndum i surt que no, cap problema, el govern el refà i ara s’aprovarà sense la voluntat del poble (pobra democràcia). No cal parlar d’Espanya on no hi ha hagut un govern durant onze mesos i qui fa la política són els tribunals (els corruptes campen lliures pel carrer o estan al Senat pel cap baix) i els polítics que fa cas al poble, en vies judicials...).
Després arriba Trump i guanya la presidència del país més poderós i influent del món dient bajanades a tort i a dret, titllant les dones d’objectes, insinuant que tots els immigrants són delinqüents, dient que no acceptarà la derrota en unes eleccions, i va... i els americans, tot i això, el voten com a president. Ja sé que la tria no era fàcil... però aquest personatge fa por.
Però tot això encara és només la punta de l’iceberg, després vindrà França, i darrera d’ella, altres països que ja han començat a tractar la democràcia com un mal que s’ha de combatre i eradicar; sense saber que sinó hi ha democràcia, si els governants no accepten la voluntat del poble, entrarem en el feixisme de cara amable. Digueu-li com vulgueu, però feixisme al cap i a la fi.
Perquè avui en dia la democràcia ja no està en mans dels governants, sinó dels mercats internacionals que ens dicten que hem de pensar (res), que hem de comprar (molt), com ens hem de divertir o quina roba ens cal posar, això sí, sempre en nom de la llibertat, (el que no diuen que quan parlen de llibertat és la del mercat, no la de les persones), perquè pels qui “dirigeixen” els nostres destins, nosaltres ja no som persones, som només consumidors.

dimecres, 23 de novembre de 2016

ARTICLE PUBLICAT A SEGLE 21 I PRIORATDIARI

A la manera de Trump

Darrerament hi ha una sèrie d’esdeveniments polítics arreu del planeta que em comença a preocupar d’una manera seriosa. Diria que la democràcia, en el seu sentit més ampli de la paraula, està ferida de gravetat; i el què és pitjor ningú se n’adona o fa veure que no passa res. (de fet no sé que és més dolent).

Us passaré a referir una sèrie de casos que il.lustren abastament la meva preocupació. Gran Bretanya proposa un referèndum per sortir de la UE, els ciutadans britànics voten que sí... (contra pronòstic, de qui?) ara els governants britànics ja no ho veuen tan clar i s’ho estan repensant malgrat el què a dit la ciutadania. Colòmbia fa un tracta de pau amb les FARC, el posa a votació en un altre referèndum i surt que no, cap problema, el govern el refà i ara s’aprovarà sense la voluntat del poble (pobra democràcia). No cal parlar d’Espanya on no hi ha hagut un govern durant onze mesos i qui fa la política són els tribunals (els corruptes campen lliures pel carrer o estan al Senat pel cap baix) i els polítics que fa cas al poble, en vies judicials...).

Després arriba Trump i guanya la presidència del país més poderós i influent del món dient bajanades a tort i a dret, titllant les dones d’objectes, insinuant que tots els immigrants són delinqüents, dient que no acceptarà la derrota en unes eleccions, i va... i els americans, tot i això,  el voten com a president. Ja sé que la tria no era fàcil... però aquest personatge fa por.  

Però tot això encara és només la punta de l’iceberg, després vindrà França, i darrera d’ella, altres països que ja han començat a tractar la democràcia com un mal que s’ha de combatre i eradicar; sense saber que sinó hi ha democràcia, si els governants no accepten la voluntat del poble, entrarem en el feixisme de cara amable. Digueu-li com vulgueu, però feixisme al cap i a la fi.

Perquè avui en dia la democràcia ja no està en mans dels governants, sinó dels mercats internacionals que ens dicten que hem de pensar (res), que hem de comprar (molt), com ens hem de divertir o quina roba ens cal posar, això sí, sempre en nom de la llibertat, (el que no diuen que quan parlen de llibertat és la del mercat, no la de les persones), perquè pels qui “dirigeixen” els nostres destins, nosaltres ja no som persones, som només consumidors.



dimecres, 16 de novembre de 2016

Article publicat a "Segle 21" i "Prioratdiari"

“Tots sabem el què passa a Catalunya”

Hi ha gent que és especialista en crear problemes on no n’hi ha i després pretendre fer creure als altres que posa tot de la seva part per solucionar-los, i si a sobre, la cosa funciona, són ells el que volen posar-se la medalla.
Com també hi ha gent que de la llengua en fa problema sociopolític i després busca solucions intermèdies com si fossin els “pacificadors” del suposat conflicte que només veuen ells.

“Tots sabem el què passa a Catalunya” és una frase tan ambigua com es vulgui, però en certs contextos pot voler dir molt; i aquells que atien, provoquen i encenen conflictes lingüístics inexistents, que fan cara de bona persona i es presenten com a moderats només desitgen una “guerra” oberta per fer-se víctimes del seu propi foc. I això és el que va fer la Sra. Inés Arrimadas altre dia en una cadena “amiga” (seva) de televisió.

A Catalunya ha aixecat polseguera aquesta frase ambigua, però ella (i els seus) enlloc d’aclarir-la i explicar que la majoria de polítics d’aquest i d’aquell Estat, no només a Catalunya, porten escorta policial, ho enreden més, perquè ja sabem el que passa a Espanya...no? l‘anticatalanisme dóna (perdó dona) rèdits electorals a costa d’ampliar les mentides sobre Catalunya que diuen.

La frase en qüestió m’agrada, perquè pot ser que el que passa a Catalunya és que tenim unes infraestructures dolentes i cares, un corredor mediterrani per fer, un ports que controlen des de Madrid!!, uns aeroports que no volen que s’enlairin avions cap al món sense passar per Madrid, unes rodalies de pena, amb vagons de trens que Renfe porta a Catalunya quan a Madrid ja no els volen, que volen si o si que deixem de parlar la nostra llengua, que ens “despullen” la sanitat i se’n vanten públicament... i podria seguir, però ja sé sap “Tots sabem el que passa a Catalunya” i aquell Estat, al qual pagament els nostres impostos, no hi posa remei, i a sobre, se’ns en riu a la cara.


Agustí Masip