dimecres, 19 de juny de 2019

Llibre compartit

Nova publicació

Fa un parell de mesos ha sortit a la llum un llibre recopilatori escrit per uns quants autors que han escrit en diferents idiomes: català, castellà, francès...

Ha estat un plaer poder compartir els meus versos amb altres poetes de diferents països i poder publicar-los conjuntament gràcies a l'Editorial Comte d'Aure i a la seva editora Esther M. Aure.
Aquí teniu la portada del llibre i un dels poemes que hi està inclòs:

                                                                     RECORDS

Tinc claus que obren tots els panys,
habito totes les cases, hoste insòlit,
rastre de fang antic, ja  ressec;
regiro en calaixeres plenes,
furgo antics somnis en calaixos vells,
postals vetustes, fotografies esgrogueïdes,
capses plenes de pols, orfes records;
són tan vells aquests records que ningú ja els té.

Agustí Masip

dimarts, 18 de juny de 2019

Poetitza't!!

Ahir al matí un plaer caminar pels carrers de Tarragona escoltant poemes, i compartint-los amb altres poetes... i, com que feia calor, també dins del local de la Colla Jove de Tarragona..Gràcies a tots i totes!!!

diumenge, 1 d’abril de 2018

Microconte


Paraules d’aigua

Avui he begut una pàgina de poesia per dinar, he aconseguit formar algunes paraules que desconeixia com embalum i sàtrapa; estic content perquè darrerament estic reforçant molt el lèxic i el meu cos ho agraeix quasi tant com fent exercici.

Les terres estan seques i l’aridesa del terreny preocupa a la gent del poble. Aquesta primavera han escassejat els llibres i els diccionaris i han faltat les paraules per regar els camps eixuts i en blanc. Haurem d’inventar-nos nous objectes o fórmules per tal de poder suplir la manca de mots als nostres camps i així poder sobreviure en aquest silenci espès que ara tenim. Només la cultura, que ho inunda tot, serà capaç de tornar-nos els mots, de revifar el nostre idioma, de sentir que parlem una mateixa llengua.

Regar els camp, omplir de saó la terra, alçar paraules de dignitat enfront d’aquesta violència inculta i gratuïta.

Abril-18 (mig anys després...)

dissabte, 10 de març de 2018


De plaques...

Aquest matí he passejat per un dels espais de memòria històrica que hi ha a la Terra Alta tot recordant les lluites fratricides que hi va haver els anys 36/39 del segle passat en aquella guerra mal anomenada Civil.

Però avui no us vull parlar d’aquesta tragèdia sinó d’un detall que m’ha cridat l’atenció en aquell espai de record i memòria. Resulta que l’espai estava ple de plaques amb molts dels noms dels soldats que van lluitar i morir en la Batalla de l’Ebre, i just al seu costat, una altra amb els noms del polítics que el van inaugurar. M’ha cridat l’atenció perquè fa temps que ja pensava en el poc rellevant i més humil paper que haurien de fer els polítics en els espais, edificis, monuments, etc. que inauguren; perquè ho fan ells, és cert, però en nom del poble o institució a la qual representen; per la qual cosa, convindria no posar cap nom de cap polític en cap placa de qualsevol inauguració; entre altres coses també perquè en algunes plaques actuals(i passades) encara, hi figuren alguns prevaricadors, corruptes o simplement, delinqüents.

dilluns, 29 de gener de 2018

Versos contra la violència

Ahir diumenge dia 26 de gener a l'Escola Antoni Vilanova de Falset, es va fer la presentació del llibre "Versos contra la violència" amb un nombrosa representació d'escriptors que hi van participar i d'altres, com jo, que vam llegir un poema fet expressament per a l'ocasió.





Aquest és el poema que vaig llegir:

Plaça 1-0

Plaça plena de somriures esperançats,
ulls brillants dins la foscor uniformada,
amatents a qualsevol esdeveniment,
disposats a pagar qualsevol preu,
perilla la democracia i nosaltres en som els garants.

Plaça tranquil.la, tractors aparcats,
silenci còmplice del poble fidel,
somriures contra estèrils violències,
democràcia contra renovats feixismes,
no ens fan mal, ni la força del cops ni la seva ràbia.

Plaça de somnis complerts,
de solidaritat amigable i extrema,
urnes plenes d’il.lusió per una vida millor,
érem molts, i junts, grans  petits i ancians
tots, defensant a cops de raó, la violència dels sense-raó.


Hi va haver una nombrosa assistència de públic i l'acte també va comptar amb música en directe.