dimarts, 28 de juny del 2022

 RECITAL POÈTIC A LA VILELLA BAIXA


Recitant versos de "En diuen que en diem vida

           I

Inexorable

el sol s’amaga a l’horitzó

entre les teulades veïnes,

les estrelles s’abracen

quan arriba la indòmita nit;

la porta es tanca

i creix el neguit de la foscúria,

sé que després vindrà

la nit completa a bressar-me,

 

Abraço l’escalfor de la llar,

em conforta, m’acarona,

la lluna il·lumina l’estança fosca,

ombres de begònies

omplint parets i somnis,

cloc els ulls per viure’ls.

  

        II

Cicatrius al cos,

cicatrius a l’ànima,

combats a pèl,

combats uniformats,

urpes afilades,

sang escampada

per camps infecunds,

capricis del destí,

arrossego llast

que angunieja,

que em fa vulnerable;

només em resta un enuig

negre com l’estalzí,

païble

com les cicatrius marcades

al cos i a l’ànima.

  

        III

Pensament fugaç,

ardit enginy mal après,

exuberància de mots

caiguts en desús,

coratge maldestre,

plany per derrotes passades

esperant la victòria final.

 

Presagi dels dies

en la infàmia del temps,

agafar la pols amb les mans

i veure-la escorre’s entre els dits,

així passa el temps, la vida,

mentre encanudim

els cabells i l’existència.

 

        IV

Vespreja en els camps eixorcs,

la vida continua,

el sol assetja cada tija florida

i no hi ha temps per al penediment.

 

Encongir el cos i esperar la cruenta batalla

ple de tremolors, omplir de dubtes

certs la pell bruna i cremada;

al llindar de l’horitzó s’albira la llum.

 

Cenyir la farsa a les entranyes,

empolvorar-la de veritat

i cremar encens purificador,

desig irrefutable a satisfer.

 

Vespreja,

exultant s’esbatana la incertesa,

s’escau errar quan se sadolla

la vida a esplet.

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada