Vot secret o política a crits?

Vot secret o política a crits?

Acabada la ressaca electoral; comença la postelectoral, que no sé si és pitjor encara. En primer lloc constato, pel que es diu, que cada dia el vot és menys secret i més públic (la gent davant d’una càmera de tv és capaç de qualsevol cosa per tal de sortir-hi), i no tan sols això, sinó també que cada vegada els analistes polítics saben més dels vots i tenen més explicacions “raonades” i raonables sobre els nostres vots. Ara ja ens expliquen quants vots s’han trasvessat d’un partit a l’altre i les raons pels quals s’han fet; quin grau de simpatía aixeca aquest líder sobre aquell altre, si els votants d’un partit aproven el pacte o la política de l’altre; és clar, tot això quan tot ja ha passat i l’anàlisi no serveix per a res més que per especular o dirigir cap a un costat o l’altre la política que cal seguir; em pregunto qui mana a la política, els partits o els mitjans de comunicació? A qui fan més cas els partits, als seus votants o a la premsa? D’on treuen els analistes tanta informació dels vots de la gent; a mi no m’han preguntat a qui he votat, per què he votat aquell partit ni a qui he de puntuar més i què li diria a no sé qui que ha de fer en determinat tema social, cultural o medioambiental…
Em preocupa que juguin amb el meu vot, que li facin una lectura esbiaxada, que se l’apuntin a una o altra raó, que me li canvïin el motiu i sobretot, que els polítics no em facin cas fins d’aquí quatre anys.

Agustí Masip