diumenge, 20 de març de 2011

Català al Senat

Arran d’haver parlat en català al Senat (per cert, un senador prioratí), s’han aixecat veus desqualificadores del fet (anecdòtic a la fi) des de molts àmbits de la caverna mediàtica i política centralista dels nacionalistes espanyols (que són encara pitjors dels que ells critiquen) i feixista dels fills del franquisme més ranci que encara manen,.

Doncs bé, m’ha cridat l’atenció una en particular (les altres eren d’esperar), es tracta de la vídua de Camilo José Cela que està “indignada” perquè amb els seus impostos ha de pagar la traducció del català al Senat espanyol; doncs, resulta que jo també estic indignat perquè amb els meus impostos em faig un fart de pagar autopistes gratis a Espanya mentre jo he de pagar peatges per les autopistes catalanes, per haver de pagar TVE que menysté i oblida el meu idioma (quan en teoria, també és d’Espanya com la televisió) i així podria anar ennumerant tantes i tantes coses que pago jo i que a mi em semblen que m’estan “robant” que els greuges de la senyora Marina Castaño són nimieses al costat dels meus, i més quan la fundació que ella presideix rep diners públics, és a dir, també meus i dels catalans.

Els catalans estem defallint davant l’allau centralista que ens ve a damunt, i no reaccionem, ans al contrari, abaixem el cap i a sobre ens sentim culpables; encara hi ha gent que sent vergonya de parlar el seu idioma a casa seva per parlar-ne un altre encara que sigui malament; amb aquestes submissions, moltes vegades ja instal.lades en el subconscient de molts catalans, malament rai! amb aquestes sabates no anirem gaire lluny.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada