Molins de vent encara...
Cada dia que vinc de Reus amb el cotxe i passo el Coll de Falset veig a la llunyania, per damunt de les muntanyes, si és de nit, uns llums intermitents que il.luminen el cel d’una banda a l’altra, talment un aterratge d’ovnis… si és de dia, uns immensos molins de vent que m’evoquen la Manxa, però ara moderna i a tocar de casa.
I penso que ara les carreteres de la Terra Alta o del Priorat, seran més bones, i els metges i hospitals més ben dotats, i les escoles tindran tot el material humà i pedagògic necessari per eliminar el fracàs escolar, que les comunicacions hauran millorat una barbaritat, que les infraestructures de cada poble seran millors i més fiables, que el nivell de benestar acumulat de la gent d’aquestes comarques serà més gran, que la llum també és més barata i que tots els habitants dels pobles on hi ha aquests artefactes inhumans seran, per fi, més feliços i més rics.
O he de pensar que no?, que això no és així, que només s’han fet més rics (si és que se n’han fet) alguns, pocs als quals els hi ha tocat la grossa d’un molí a la seva finca, o ni això? Perquè jo visc rodejat de parcs eòlics, Terra Alta, Collet del Feixos i ara la part que faltava, la Serra del Tormo, i encara no he vist ni sentit a ningú que se’n vanti del seu progrés econòmic gràcies als molins ni cap poble on els hagin rebaixat els impostos, per exemple; si algú em dirà que alguna Festa Major… sí, sempre contents amb les engrunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada