Des del balcó

Columna quinzenal al Diari del Priorat

Com ja sabeu, vivim a la perifèria de la perifèria de la gran metròpoli; això ens condiciona un munt de coses en la nostra vida quotidiana, està clar que unes de positives i altres de negatives, més faltaria. I dic això perquè nosaltres ens assabentem de tot el que passa a la gran ciutat, però els de la gran ciutat no se n’assabenten del que passa a la seva perifèria; i a vegades, les coses succeeixen abans lluny que a prop, però només són notícia quan el fet passa a la gran urbs.

Que si hi ha un concert dels “Manel” a Reus que és el primer concert de la de la seva gira, que estava el teatre a vessar, que fou un èxit, doncs, no ho sabrem pels mitjans de comunicació (TV3-Catràdio, per exemple) fins que actuïn a Barcelona i tinguin el mateix èxit i el teatre estigui tan ple com a “comarques”, llavors tothom ho sabrem per tots els mitjans possibles.

Que un pintor ha fet una exposició antològica en qualsevol sala de “comarques” només ho sabran la gent d’aquella contrada, però la mateixa exposició del mateix pintor estarà en una sala barcelonina, no us preocupeu, ho sabrem tots aviat.

Que a les Terres de l’Ebre hi ha actualment un gran moviment literari de gran categoria, no es comenta enlloc, ara bé, si surt un llibre d’un senyor mediàtic (i més si col.labora amb tv3), aleshores tots ho sabrem perquè els seus companys de feina ja faran el que calgui per anunciar-ho. I així podria anar enumerant i enumerant coses que passen el mateix, que més val deixar-ho aquí.

Bé, a comarques, només som notícia a nivell nacional, per desgràcies o per anècdotes intranscendents. Les coses bones que s’hi fan, i se’n fan moltes, ens les hem de menjar sols.

Agustí Masip