Des del balcó

Prioritat és prioritari

El passat dia 12 de novembre vaig assistir a un acte que es va celebrar a Escaladei, prou important i molt significatiu del futur del Priorat. Era una jornada sobre el possible futur que ens podria sobrevenir si la UNESCO arriba a declarar Patrimoni de la Humanitat al paisatge cultural i agrari de la nostra comarca.

Fins aquí tot bé, l’entitat que ho va organitzar, per cert molt bé, era Prioritat, on hi ha implicades des de les dues D.Os. de la comarca fins als oleïcultors a més d’algunes entitats culturals i socials que fan un gruix prou significatiu de la diversitat de tota la societat civil que proposa, idea, apunta cap a on hauria d’anar el futur de tots; i és bo que es faci des de la societat civil i no des de la política, perquè en el fons els polítics passen, però la gent es queda, hi treballa i hi viu sempre.

Ara bé, vaig trobar a faltar molta gent que, crec hi hauria d’haver estat. Començant pels polítics (faltaven massa alcaldes), fins a representants de cellers o d’agricultors i passant per la gent de peu que, com deia abans, treballa i viu al Priorat i li hauria d’importar (i molt) cap a on ens hem de decantar, quina ha de ser el nostre plantejament de futur, ara que sembla que tot trontolla i res és segur. Però com quasi sempre passa, sempre diem que ja s’ho faran, que la cosa no va per nosaltres, etc. i tot això són excuses de mal pagador, ganes de no voler involucrar-se en el destí comú que hauríem de prendre en consideració entre tots per assegurar-nos precisament, aquest futut futur que sembla que ens espera.

Però hi ha gent que no es rendeix, que té fe, que no espera el futur sinó que el planifica perquè sigui millor; i és d’aquests darrers que ens hem de fiar, als qui hem d’ajudar, amb qui hem de col.laborar amb idees, diners, suport personal, etc. Tots podem (hauríem de) formar part d’aquest grup de gent, ens hi juguem massa per deixar-los sols.

Agustí Masip