Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

Mostra oberta de poesia d’Alcanar

Dissabte passat dia 24 de març vaig assistir a la Mostra Oberta de poesia a Alcanar.

Hi van participar una trentena de poetes, entre els quals m’hi conto. En aquesta Mostra
vaig presentar 5 poemes recollits en un aplec anomemat “Petita part de la meva petita mort”.

La Mostra ha estar molt bé; els/les poetes que hi vam ser presents vam llegir la majoria de poemes que hi vam presentar i que han estat recopilats en un llibre de la III Mostra de Poesia a Alcanar. L’acte es va fer a la Biblioteca d’Alcanar (per cert, molt bonica) durant el matí, después de la lectura vam anar a dinar plegats.

Espero trobar.vos l’any que ve en la propera trobada.
Una menció especial mereix en Tomàs Camacho com a organitzador i “alma mater” d’aquesta bonica història

A continuació us deixo els poemes que he presentat a la Mostra


Petita part de la meva petita mort

d’Agustí Masip i Vidal
I

Cloc el puny;
se m'escapa el món que em desclou
la pell d'aires sumaríssims;
verdeja la tarda ran de riu
serpentejant aspres vinyes que deixa enrera;

Cloc el puny
i sento l'esvoranc dins el cos
com un turment de còdols que la tempesta
trasllada lluny de la pau guanyada.


M'hi sento escrit en cada revolt,
cada pedra em sap el trepig,
em reconeixen les fulles renovades,
primaveres primeres, dels àlbers antics, tan amics,
i el camí se m’esfonsa al meu pas.

Em reconec, ni que sigui vençut,
sempre caminant, amic i amant.



II


Trasllado, foc i pedres,
per camins encreuats de bandits;
resllisca el pas feixuc que duc
i ni a l'altra banda del mar no em veig segur,
traspassat de corsaris antics, ni essent arribat
a la riba llunyana.

He errat tots els camins
i ara no em resta sinó...
només la tornada.




III


Avanço amb el rem ben fermat a les mans,
ni les aigües més braves ni els còdols més aguts
em fan defallir de seguir avançant.

Tenim encara la vida al davant
per lluitar-hi i vèncer-la;
la sort només és el resultat
de tants dies treballats.










IV

Arraulit sota l’ombra ufanosa de l’om
cloc els ulls per tenir-te a prop,
per sentir-me que sense tu, jo valc poc;
endreço els meus records, que també són teus,
per rememorar, altre cop, els moments feliços
que he passat al teu costat.









V

Subjugo el pensament als sentiments,
apedaço els records amb cinta aïllant,
endreço, delerós, els somnis tinguts
per saber-ne l’abast real,
callo els mots que et diria per no malmetre
l’instant que et tinc al costat.

Si et digués que sóc un altre
només faria que empitjorar les coses,
perquè et vas enamorar de mi
tal i com era aleshores.