Notícia

Cap de setmana de “Priorat en persona”

Aquest cap de setmana ha estat intens i molt literari. Resulta que el Centre Quim Soler, la literatura i vi, organitza des de fa cins anys unes trobades biannuals d’escriptors convidats a visitar la comarca durant un cap de setmana acompanyats d’adalils que els ensenyen i comenten la seva visió particular de la comarca i els racons o activitats que més els interessa.

Aquesta activitat té anada i tornada; primer venen i coneixen la comarca, després durant la resta de l’any, escriuen impressions comentaris i tot allò que volen sobre la seva estada a la comarca; i la segona, és quan tornen i expliquen el que han fet i escrit i fan un intercanvi amb els prioratins. (visita a l’institut, escoles, biblioteca, etc)

Crec que és una activitat molt interessant i novedosa, té aquell punt de descoberta i un pessic de nostàlgia que es fonen en un intercanvi de sensacions, descobertes, escrits i vivències.

Enguany els escriptors convidats han estat: Mercè Arànega, Marina Espasa, Dolors Miquel, Josep Porcar, Ramon Solsona i Carles Terés. Durant l’estada han visitat Pradell de la Teixeta, Falset, Ulldemolins i La Bisbal de Falset, acompanyats pels adalils corresponents que eren: Rosa Gairal, Marta Cardona, Mateu Nogués i Roger Aleu, respectivament.

En totes les visites hi ha un cronista que els acompanya durant la visita i explica tot allò que veu i capta per després penjar-ho al web de Centre. Jo vaig fer de cronista el dissabte al matí per anar a Ulldemolins i conèixer de primera mà el món de les abelles amb l’apicultor Mateu Nogués.

A continuació us deixo la crònica que vaig fer.

Priorat en persona

Aquest matí: Ulldemolins!

Dissabte de tardor, són prop de les 10 h, del matí i els espero a la gaslinera de Falset per encaminar les passes cap a Ulldemolins.

El grup d’escriptors, no ho endevina, però es prepara per fer el camí més llarg que es pot fer a la comarca; des del Molar fins a Ulldemolins!!!

Per fer els aproximadament 48 quilòmetres que hi ha entre aquests dos pobles hem estat gairebé una hora i mitja per la carretera; què hi farem!!! Ja se sap que les nostres carreteres són estretes i plenes de corbes… però com sempre, el paisatge meravellós i canviant de la comarca ens ajuda a fer-lo passable i més agradable.

Veure les vinyes de la plana de Falset com encara comencen a groguejar, o els costers de Porrera amb tons més ocres, però verds encara, o la imatge del Montsant coronat amb boira aixecant-se majestuosa entre els bancals; el canvi de sòl o de color de la terra, tot; tot predisposa a la feina agradable de conèixer la comarca i els seus pobles.

A Ulldemolins ens espera en Mateu i les seves arnes i abelles, amb tot un món per descobrir: l’apicultura ecològica al Priorat. Els escriptors els veig ansiosos de començar de nou la jornada, malgrat la d’ahir ja va ser prou interessant i esgotadora, però ja se sap, han vingut a conèixer la comarca i cal aprofitar el temps i la gent que els acompanya com els adalils o els cronistes.

Ens rep davant la cooperativa un home que se’l veu il.lusionat amb la seva feina i disposat a ensenyar els seus secrets i els seus anhels als escriptors/es que baixen de l’autobús i reben una carícia de la marinada que bufa amb ganes en aquest indret.

Anem cap a casa seva i ens presenta la Roser, la seva dona, tant o més apassionda per l’apicultura com en Mateu; i ens desgrana pas a pas tota la història; des del neolític fins avui i de tot el procés d’elaboració de la mel i dels altres productes que es treuen de les abelles (de fet, ells diuen que col.laboren amb elles, fan intercanvi). Ens parla de sabons, melmelades, protectors labials, caramels, espelmes…

Els escriptors/es s’interessen pel tema i no paren de fer preguntes sobre el món fascinant de les abelles i la Roser i el Mateu no paren de respondre amb ganes d’agradar i d’ensenyar aquest món merevellós que ens descobreixen a cada pas. Mentre parle surten paraules d’un vocabulari “nou” que crida l’atenció com poden ser: “espermacoteca”, eixamenar” o “desabellament” que invoquen idees i conceptes per poder aprofitar en alguna novel.la, conte o poema futur.

Després de més de dues hores completes i intenses, i per acabar, fem un tast de mels de diferentes flors i de cremes hidratants fetes amb espígol i mel.

Hem acabat la nostra estada a Ulldemolins vora les dues, ara agafem l’autobús per fer el trajecte que ens ha de portar a La Bisbal tot passant per Margalef i les Crestes de la Llena ja a la comarca veïna de Les Garrigues, que provoca un petit esglai quan, de sobte, canviem de comarca i sortim del Priorat en uns pocs quilòmetres.

Amb poc més de mitja hora arribem a la Bisbal, que com molt bé diu la dita: “… La Bisbal en una roca…” és exactament així; pugem pel camí de la font fins arribar a Cal Trucafort, on ens espera un bon dinar que ens donarà forces per seguir el camí. La tarda se’ns presenta interessant amb en Roger Aleu, que durant el dinar ja ens predisposa a parlar d’ovelles, cabres i altres històries que a la tarda veurem i ell ens mostrarà.

Agustí Masip

Cronista a Ulldemolins el 19 d’octubre matí

Si us interessa el tema podeu dirigir-vos al web www.prioratenpersona.cat