dilluns, 7 de juliol del 2014

Participant a l'EVA

Festival EVA a Pradell de la Teixeta


Aquest cap de setmana passat es va celebrar el Festival EVA (En Veu Alta) a Pradell de la Teixeta en la seva cinquena edició. Els que no hi heu anat mai, us convido a fer-ho; hi ha de tot, narracions, contes, llegendes, històries de tota mena que omplen els racons més bonics del poble. Inclús el dissabte a la nit es fa una activitat en una cova on s'hi ha d'anar caminant uns vint minuts i les narracions ressonen d'allò més bé.

El diumenge al matí es fa un fòrum obert on hi participa la gent que vol (té uns cinc minuts per a fer-ho); enguany hi va haver tres o quatre persones de Pradell que explícitament em van convidar a participar-hi. Com que crec que s'ha de donar  impuls, i sempre que puc ho faig, a activitats com aquestes, doncs, m'hi vaig apuntar i vaig "recitar" unes coses que tinc escrites que considero inclassificables, però que poden donar joc a la narració oral. Es diuen "Frases mortes..." com vaig dir a Pradell abans de començar: no són aforismes, no és poesia, no és narrativa, només són frases que no són ni frases...No hi busque un fil en la recitació, però potser al final tindreu "una peça".

 Uns n'escriuré unes quantes de les que vaig llegir a Pradell al Festival EVA. (veure foto)

Frases mortes just abans de néixer

- La vida de les vies paral.leles que mai no es trobaran
- El missatge del nàufrag que sempre arriba, però mai on ni quan toca
- La gota que fa vessar el got i no ho sap
- El rumb que no porta enlloc, també és un rumb?
- El crit de dolor, no pel part, no; sinó per la vida que comença
- El soldat que mata sense odi, sense rancúncia, sense pensar que l'altre també és un soldat com ell; maleït destí del pobre soldat (del que mor i del que mata)
- L'espectacle de mirar-se el melic i no veure mai ningú
- L'herència inesperada del pobre de solemnitat
- La indignació que no s'atura però que no arriba a desfermar la revolta
- La caseta i l'hortet que ens havien promès fan tant de temps i que encara esperem
- L'especulació avara dels qui volen més diners ni que sigui a costa de l'esquena dels més febles.


2 comentaris:

  1. No fer també és fer, es diu al llibre del Tao. Ben cert que el rumb que no porta enlloc també és un rumb...
    Que tinguin continuïtat, aquestes 'frases mortes'...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per estar sempre amatent al meu blog.
      De fet, tots els rumbs són rumbs encara que vagis sense rumb.

      Elimina