Campi qui pugui
La
vida en societat és una cosa que, avui en dia, sembla que es va acabant, sinó,
pregunteu a la gent que vol dir; no us sorprenguin les respostes, cada vegada
ens tornem (ens fan tornar) més egoistes i... “si tinc la panxa plena jo, els altres que es fotin”.
Visc
en un poble, i això que dic es veu encara més evident perquè coneixes a la gent
que t’envolta i quan veus fer certes coses a certes persones, et descoratges
perquè després penses que si aquests fan això què faran aquells que aparentment
et sembla que seria més fàcil que ho fessin.
Posaré
un parell d’exemples perquè quedi clar on vull anar a parar amb aquest escrit.
Vas caminant per la vorera i veus com algú, des d’un vehicle (aquí podem
incloure motos i bicis també) llença un pot de beguda buit, una paperina, una
bossa de patates al terra sense cap mania... (la pregunta és: A casa seva fan
el mateix?). Segon exemple: un cotxe para en doble fila al mig del carrer
principal, el conductor baixa del vehicle i se’n va directament a l’estanc a
comprar tabac... els altres cotxes? Que s’esperin no hi ha pressa, jo sí que en
tinc per poder anar a fumar... I podria
seguir posant altres exemples flagrants,
com el dels excrements dels gossos, però avui no em ve de gust parlar
d’aquest tema.
A
les ciutats passa igual que als pobles, la diferència està que a la ciutat ets
més anònim i per tant, allò que fas queda més diluït i amagat en la immensitat
dels carrers i en la desconeixença de la gent, però el civisme (quina paraula
més carrinclona, no?) llueix per la seva absència, i així ens va en aquesta
nostra societat actual.
Campi
qui pugui!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada