dissabte, 18 de febrer del 2017

Article publicat al diari digital "Segle 21"

Campi qui pugui


La vida en societat és una cosa que, avui en dia, sembla que es va acabant, sinó, pregunteu a la gent que vol dir; no us sorprenguin les respostes, cada vegada ens tornem (ens fan tornar) més egoistes i... “si tinc la panxa plena jo, els altres que es fotin”.

Visc en un poble, i això que dic es veu encara més evident perquè coneixes a la gent que t’envolta i quan veus fer certes coses a certes persones, et descoratges perquè després penses que si aquests fan això què faran aquells que aparentment et sembla que seria més fàcil que ho fessin.

Posaré un parell d’exemples perquè quedi clar on vull anar a parar amb aquest escrit. Vas caminant per la vorera i veus com algú, des d’un vehicle (aquí podem incloure motos i bicis també) llença un pot de beguda buit, una paperina, una bossa de patates al terra sense cap mania... (la pregunta és: A casa seva fan el mateix?). Segon exemple: un cotxe para en doble fila al mig del carrer principal, el conductor baixa del vehicle i se’n va directament a l’estanc a comprar tabac... els altres cotxes? Que s’esperin no hi ha pressa, jo sí que en tinc per poder anar a fumar...  I podria seguir posant altres exemples flagrants,  com el dels excrements dels gossos, però avui no em ve de gust parlar d’aquest tema.

A les ciutats passa igual que als pobles, la diferència està que a la ciutat ets més anònim i per tant, allò que fas queda més diluït i amagat en la immensitat dels carrers i en la desconeixença de la gent, però el civisme (quina paraula més carrinclona, no?) llueix per la seva absència, i així ens va en aquesta nostra societat actual.



Campi qui pugui!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada