Aquest és el poema que vaig llegir:
Plaça 1-0
Plaça plena de somriures
esperançats,
ulls brillants dins la foscor
uniformada,
amatents a qualsevol esdeveniment,
disposats a pagar qualsevol
preu,
perilla la democracia i
nosaltres en som els garants.
Plaça tranquil.la, tractors
aparcats,
silenci còmplice del poble fidel,
somriures contra estèrils
violències,
democràcia contra renovats feixismes,
no ens fan mal, ni la força
del cops ni la seva ràbia.
Plaça de somnis complerts,
de solidaritat amigable i
extrema,
urnes plenes d’il.lusió per
una vida millor,
érem molts, i junts, grans petits i ancians
tots, defensant a cops de
raó, la violència dels sense-raó.
Hi va haver una nombrosa assistència de públic i l'acte també va comptar amb música en directe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada