diumenge, 1 d’abril de 2018

Microconte


Paraules d’aigua

Avui he begut una pàgina de poesia per dinar, he aconseguit formar algunes paraules que desconeixia com embalum i sàtrapa; estic content perquè darrerament estic reforçant molt el lèxic i el meu cos ho agraeix quasi tant com fent exercici.

Les terres estan seques i l’aridesa del terreny preocupa a la gent del poble. Aquesta primavera han escassejat els llibres i els diccionaris i han faltat les paraules per regar els camps eixuts i en blanc. Haurem d’inventar-nos nous objectes o fórmules per tal de poder suplir la manca de mots als nostres camps i així poder sobreviure en aquest silenci espès que ara tenim. Només la cultura, que ho inunda tot, serà capaç de tornar-nos els mots, de revifar el nostre idioma, de sentir que parlem una mateixa llengua.

Regar els camp, omplir de saó la terra, alçar paraules de dignitat enfront d’aquesta violència inculta i gratuïta.

Abril-18 (mig anys després...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada