divendres, 3 de desembre de 2021

Qui jutja els jutges?

 

Tenim un problema greu amb la justícia, que en el seu moment (la mal anomenada Transició) no es va “canviar” i és hereva directa del franquisme, per la qual cosa hi ha un manca de tradició democràtica que la fa tancar-se en ella mateixa, una altra derivada d’això és que no té clara la divisió de poders (fixeu-vos que molts jutges estan directament lligats a partits polítics) i, finalment, el seu pensament no deixa de tenir una visió centralista i centrípeta de la política, i això provoca decisions com la retallada de l’Estatut o la sentència del procés (que són decisions polítiques).

 

Quan els polítics deixen de fer política, els tribunals la fan; aquesta és la trista constatació després d’una llarga llista de fets que s’han produït darrerament al nostre país.

 

Només dos exemples: Parlant de la pandèmia, amb quins criteris científics els tribunals tomben posicions que els experts en medicina promouen? De veritat, els jutges també saben més de medicina que els metges? Poden saber molt de lleis però la ciutadania no té gens la certesa que l’aplicació sigui clara, perquè ja hem vist que cada jutge té el seu “criteri” a l’hora de valorar-les.

 

El segon exemple, se’ns dubte, és la llei que obliga a les escoles a donar un 25% d’assignatures en castellà. Quin criteri pedagògic han seguit? S’han pres en consideració els criteris pedagògics? i la realitat social on s’ha d’aplicar? El Parlament, representant de la sobirania popular, ja hi va dir la seva en aquest aspecte, tenen més poder que els parlamentaris escollits pel poble per decidir-ho? Amb quin argument proposen un 25% i no un 3% o un 75%?

 

Massa preguntes per als srs. jutges, que semblen habitar als núvols i es pensen que estan per damunt del bé i del mal.

 

On són els polítics? Què fan amb les lleis? Els diputats són els encarregats de fer les, a què esperen per canviar-les? Per aclarir-les i així els jutges puguin fer la feina que la societat a la qual serveixen les puguin aplicar amb un criteri clar i amb responsabilitat social que se’ls demana, perquè, qui jutja els jutges? perquè si ho fan entre ells estem perduts, perquè molts semblen tenir (o tenen) un biaix ideològic determinat; i rarament a favor nostre ni de la societat a qui, teòricament, haurien de servir.

 Desembre de 2021

dilluns, 7 de juny de 2021

 


 

Amistat i llibres

Si teniu ganes de seguir una xerrada distesa amb en Jesús M. Tibau, cliqueu o copieu aquest enllaç

https://www.youtube.com/watch?v=7w1W-q_dFds

dijous, 6 de maig de 2021

 Poemes Vi-suals


Aquests són els meus poemes Vi-suals (i del Josep Barjuan) que estan a l'aparador de la Llibreria El Llapis de Falset

dimecres, 14 d’abril de 2021

 

Fart de polítics de baix perfil

 

Ja n’hi ha prou! Els nostres polítics independentistes (els altres ja ho sabem) no estimen Catalunya i menyspreen els seus ciutadans. No pot ser que després de més de dos mesos d’unes eleccions en temps de pandèmia encara no s’hagi constituït el govern i estiguem en una provisionalitat permanent que ja dura des de l’1 d’octubre del 17.

 

Ens atabalen amb minúcies, es discuteixen engrunes, es barallen per seients de poc poder, no avancem i la propera serà el desencís total.

 

El 14 de febrer vaig anar a votar amb “el nas tapat”, ja començava a desconfiar dels partidismes i, ara dos mesos després, veig que la meva desconfiança era certa i real; si ara no es posen d’acord, no hi haurà propera vegada, ens desinflen els propis i se’n riuen els aliens.

dimarts, 29 de setembre de 2020

Cant a la llibertat

 

 

La llibertat es lluita,

la llibertat es guanya,

la llibertat es té, exercint-la!

A.M.

 

Abraçar el vent

i respirar la calma,

seguir petjades

fins perdre’s dins el bosc,

xipollejar en un toll

d’aigua cristal.lina

o embrutar-se en el fang,

plorar en solitud

i riure en companyia,

cridar ben fort

la pròpia por,

somiar despert

els desitjos més pregons,

ullar les estrelles

com brillen en la nit

i abastar la seva distància,

estimar a qui vulguis

sense mesura,

saber-se amo d’un mateix

i caminar tranquil pels carrers.

 

Agustí Masip Vidal

Setembre-20

 

divendres, 24 d’abril de 2020

Poema-regal de Sant Jordi


Flors al jardí,
als balcons i finestres,
colors i olors omplint l’espai,
primavera a les cases, als terrats,
però no al carrer...

Calèndules i peònies florides
sospirs i somriures arreu,
iridescències variades,
ulls oberts i brillants,
passatgers d’un moment.

Pètals que es confonen
desfici de lluna plena,
negligència de les mans
collint una poncella
encara per fer.

La cull, es queda a les mans,
la màgia no era només la flor...