Fart de polítics de baix perfil

 

Ja n’hi ha prou! Els nostres polítics independentistes (els altres ja ho sabem) no estimen Catalunya i menyspreen els seus ciutadans. No pot ser que després de més de dos mesos d’unes eleccions en temps de pandèmia encara no s’hagi constituït el govern i estiguem en una provisionalitat permanent que ja dura des de l’1 d’octubre del 17.

 

Ens atabalen amb minúcies, es discuteixen engrunes, es barallen per seients de poc poder, no avancem i la propera serà el desencís total.

 

El 14 de febrer vaig anar a votar amb “el nas tapat”, ja començava a desconfiar dels partidismes i, ara dos mesos després, veig que la meva desconfiança era certa i real; si ara no es posen d’acord, no hi haurà propera vegada, ens desinflen els propis i se’n riuen els aliens.

Cant a la llibertat

 

 

La llibertat es lluita,

la llibertat es guanya,

la llibertat es té, exercint-la!

A.M.

 

Abraçar el vent

i respirar la calma,

seguir petjades

fins perdre’s dins el bosc,

xipollejar en un toll

d’aigua cristal.lina

o embrutar-se en el fang,

plorar en solitud

i riure en companyia,

cridar ben fort

la pròpia por,

somiar despert

els desitjos més pregons,

ullar les estrelles

com brillen en la nit

i abastar la seva distància,

estimar a qui vulguis

sense mesura,

saber-se amo d’un mateix

i caminar tranquil pels carrers.

 

Agustí Masip Vidal

Setembre-20

 

Poema-regal de Sant Jordi

Flors al jardí,

als balcons i finestres,

colors i olors omplint l’espai,

primavera a les cases, als terrats,

però no al carrer...

Calèndules i peònies florides

sospirs i somriures arreu,

iridescències variades,

ulls oberts i brillants,

passatgers d’un moment.

Pètals que es confonen

desfici de lluna plena,

negligència de les mans

collint una poncella

encara per fer.

La cull, es queda a les mans,

la màgia no era només la flor...

Segona petita reflexió

Avui començaré amb una pregunta retòrica: Què fa gent uniformada (policies, militars) al capdavant d’una crisi sanitària? La pregunta és ben senzilla, i crec que la resposta també ho hauria de ser, encara que podríem fer unes quantes hipòtesis però, al final donarien el mateix resultat: RES.

En un estat democràtic, quan hi ha una situació greu com l’actual, surt el president del país, els seus ministres, fins i tot, el cap d’estat; però a Espanya les coses són molt diferents; aquí surt el rei vestit de militar(per què?), en les rodes de premsa hi ha més “senyors” amb uniforme que polítics; en fí, enlloc d’un problema de salud sembla un problema bèlic… i  a més, els agrada utilitzar la terminología militar, sembla més altisonant (ells en dirien “rimbombante”).

Al final, penso que serà que qui mana l’Estat, realment, són ells.

Poema sobre el confinament

Avui les finestres són els nostres ulls,

les parets, els paisatges ignots, desconeguts

que mai trepitgem

amb ànsia de descobrir nous horitzons

que delatin altres visions del món.

Partim de la llum i anem cap al crepuscle,

venim de l’abundància i anem cap a la misèria,

esberlem els somnis contra els murs que ens reclouen,

i no sabem del futur més que vanes il·lusions.

Dins d’un gàbia d’or ens aïllen, ens aïllem,

i fem passar el temps amb angúnia de no-res,

i el temps no passa ni s’escola per la casa,

fermat a la porta, és un fornit can Cèrber.

Petita reflexió

Petita reflexió…

Aquests dies de clausura, qui més qui menys, sent la necessitat de sortir a donar un tomb i més ara que ja és primavera i comença a fer bon temps, però ja sabeu que no es pot fer (millor no fer) primer per nosaltres, però també per als altres.

Aquesta nit mentre esperava que en vingués la son, tan capriciosa com és, he començat a imaginar passejades vora el mar que havia fet i em causaven plaer, les he repetit mentalment, també alguna excursió a la muntanya i m’ho he passat d’allò més bé recordant moments a l’aire lliure. He pensat que tenim sort de tenir records i imaginació, perquè ens pot ajudar a fer allò que ara físicament no podem fer.

Plaers petits tancant els ulls i imaginant bons moments passats, aquesta és una de les claus de volta per seguir passant els dies d’aquest confinament que, a uns els sembla etern, i a altres, els passa volant; el mateix fet cadascú el viu d’una manera diferent. Ja veieu, com diu la dita popular: Tot és segons del color del cristall d’on es mira.

Ànims a tots!

Llibre compartit

Nova publicació

Fa un parell de mesos ha sortit a la llum un llibre recopilatori escrit per uns quants autors que han escrit en diferents idiomes: català, castellà, francès...

Ha estat un plaer poder compartir els meus versos amb altres poetes de diferents països i poder publicar-los conjuntament gràcies a l'Editorial Comte d'Aure i a la seva editora Esther M. Aure.

Aquí teniu la portada del llibre i un dels poemes que hi està inclòs:

                                                                     RECORDS

Tinc claus que obren tots els panys,

habito totes les cases, hoste insòlit,

rastre de fang antic, ja  ressec;

regiro en calaixeres plenes,

furgo antics somnis en calaixos vells,

postals vetustes, fotografies esgrogueïdes,

capses plenes de pols, orfes records;

són tan vells aquests records que ningú ja els té.

Agustí Masip