XXXI PREMI LITERARI MIQUEL BOSC I JOVER 2024

Ahir em van fer entrega del Premi de Poesia Miquel Bosch i Jover que organitza l'Ajuntament de Balenyà

Adjunto un dels poemes del recull premiat:

I al final entens...

I al final entens que no ets aquí

per ser un ídol de masses ni un artista famós,

ets aquí per viure la pròpia vida,

per olorar les flors del jardí

quan arriba la primavera,

per enamorar-te cada moment

de les coses que et passen a cada instant,

per seure al voltant de la llar de foc

i escalfar-te l’ànima amb un bon llibre;

i al final entens que no ets aquí

pels altres sinó per tu,

perquè gaudeixis en cada alè

de l’aire que respires.

 

I ara, per fi, entens que la vida

és fum, és pedra, és fang, és seda,

és fusta, és plàstic, és vidre,

són tot els materials que conformen

l’ ànima que forges amb el pas del temps.

 

 

 

 

FENT DE MESTRE UNA ALTRA VEGADA

Divendres passat dia 5 d'abril vaig fer un taller de poesia i imaginació als alumnes de 5è i 6è de l'Escola Montoliu de La Riera de Gaià per tal de preparar-los per la Festa Literària de Sant Jordi. 

Els/Les alumnes van participar activament i s'ho van passar bé escrivint i jo explicant. 

Ànims, ho fareu molt bé!!

 VII Racó de Poesia de la Vilella Baixa

Ahir vaig llegir tres poemes meus al racó de poesia que es fa a La Vilella Baixa. Una tarda agradable de poesia i bona companyia.

 US REGALO UN NOU AFORISME

(avui que és el meu aniversari)

No deixem que els núvols dels altres ens tapin el nostre cel.

 Us deixo un aforisme

Costa tant ser un mateix que preferim ser un altre.

 

 RECITAL POÈTIC A LA VILELLA BAIXA

Recitant versos de "En diuen que en diem vida

           I

Inexorable

el sol s’amaga a l’horitzó

entre les teulades veïnes,

les estrelles s’abracen

quan arriba la indòmita nit;

la porta es tanca

i creix el neguit de la foscúria,

sé que després vindrà

la nit completa a bressar-me,

 

Abraço l’escalfor de la llar,

em conforta, m’acarona,

la lluna il·lumina l’estança fosca,

ombres de begònies

omplint parets i somnis,

cloc els ulls per viure’ls.

  

        II

Cicatrius al cos,

cicatrius a l’ànima,

combats a pèl,

combats uniformats,

urpes afilades,

sang escampada

per camps infecunds,

capricis del destí,

arrossego llast

que angunieja,

que em fa vulnerable;

només em resta un enuig

negre com l’estalzí,

païble

com les cicatrius marcades

al cos i a l’ànima.

  

        III

Pensament fugaç,

ardit enginy mal après,

exuberància de mots

caiguts en desús,

coratge maldestre,

plany per derrotes passades

esperant la victòria final.

 

Presagi dels dies

en la infàmia del temps,

agafar la pols amb les mans

i veure-la escorre’s entre els dits,

així passa el temps, la vida,

mentre encanudim

els cabells i l’existència.

 

        IV

Vespreja en els camps eixorcs,

la vida continua,

el sol assetja cada tija florida

i no hi ha temps per al penediment.

 

Encongir el cos i esperar la cruenta batalla

ple de tremolors, omplir de dubtes

certs la pell bruna i cremada;

al llindar de l’horitzó s’albira la llum.

 

Cenyir la farsa a les entranyes,

empolvorar-la de veritat

i cremar encens purificador,

desig irrefutable a satisfer.

 

Vespreja,

exultant s’esbatana la incertesa,

s’escau errar quan se sadolla

la vida a esplet.

 

 Us adjunto un tast del recull guanyador del Premi Drac de Poesia.

             IV

Vespreja en els camps eixorcs,

la vida continua,

el sol assetja cada tija florida

i no hi ha temps per al penediment.

 

Encongir el cos i esperar la cruenta batalla

ple de tremolors, omplir de dubtes

certs la pell bruna i cremada;

al llindar de l’horitzó s’albira la llum.

 

Cenyir la farsa a les entranyes,

empolvorar-la de veritat

i cremar encens purificador,

desig irrefutable a satisfer.

 

Vespreja,

exultant s’esbatana la incertesa,

s’escau errar quan se sadolla

la vida a pleret.