Us deixo un aforisme
Costa tant ser un mateix que preferim ser un altre.
Bloc de l'Agustí Masip, per aquells que volen saber de la seva literatura i dels seus escrits.
RECITAL POÈTIC A LA VILELLA BAIXA
Inexorable
el
sol s’amaga a l’horitzó
entre
les teulades veïnes,
les
estrelles s’abracen
quan
arriba la indòmita nit;
la
porta es tanca
i
creix el neguit de la foscúria,
sé
que després vindrà
la
nit completa a bressar-me,
Abraço
l’escalfor de la llar,
em
conforta, m’acarona,
la
lluna il·lumina l’estança fosca,
ombres
de begònies
omplint
parets i somnis,
cloc
els ulls per viure’ls.
II
Cicatrius
al cos,
cicatrius
a l’ànima,
combats
a pèl,
combats
uniformats,
urpes
afilades,
sang
escampada
per
camps infecunds,
capricis
del destí,
arrossego
llast
que
angunieja,
que
em fa vulnerable;
només
em resta un enuig
negre
com l’estalzí,
païble
com
les cicatrius marcades
al
cos i a l’ànima.
III
Pensament fugaç,
ardit
enginy mal après,
exuberància
de mots
caiguts
en desús,
coratge
maldestre,
plany
per derrotes passades
esperant
la victòria final.
Presagi
dels dies
en
la infàmia del temps,
agafar
la pols amb les mans
i
veure-la escorre’s entre els dits,
així
passa el temps, la vida,
mentre
encanudim
els
cabells i l’existència.
IV
Vespreja en els camps eixorcs,
la
vida continua,
el
sol assetja cada tija florida
i
no hi ha temps per al penediment.
Encongir
el cos i esperar la cruenta batalla
ple
de tremolors, omplir de dubtes
certs
la pell bruna i cremada;
al
llindar de l’horitzó s’albira la llum.
Cenyir
la farsa a les entranyes,
empolvorar-la
de veritat
i
cremar encens purificador,
desig
irrefutable a satisfer.
Vespreja,
exultant
s’esbatana la incertesa,
s’escau
errar quan se sadolla
la
vida a esplet.
Us adjunto un tast del recull guanyador del Premi Drac de Poesia.
Vespreja
en els camps eixorcs,
la
vida continua,
el
sol assetja cada tija florida
i
no hi ha temps per al penediment.
Encongir
el cos i esperar la cruenta batalla
ple
de tremolors, omplir de dubtes
certs
la pell bruna i cremada;
al
llindar de l’horitzó s’albira la llum.
Cenyir
la farsa a les entranyes,
empolvorar-la
de veritat
i
cremar encens purificador,
desig
irrefutable a satisfer.
Vespreja,
exultant
s’esbatana la incertesa,
s’escau
errar quan se sadolla
la
vida a pleret.
Dia de la invasió russa a
Ucraïna
Pel forat del pany
observo esmaperdut
com els canons retronen
en terres llunyanes,
ploren d’impotència
innocents infants,
gent desesperançada;
gent que desconec
però me la faig meva,
carn com la meva carn.
Ara ploro en silenci,
no em surten els mots
que diria als botxins
en nom d’una llibertat manipulada,
bombes que esclaten
aquí i allà sense destí cert;
maleïts el qui manen matar,
pobres innocents!
Tenim un problema greu amb la justícia, que en el seu moment (la mal anomenada Transició) no es va “canviar” i és hereva directa del franquisme, per la qual cosa hi ha un manca de tradició democràtica que la fa tancar-se en ella mateixa, una altra derivada d’això és que no té clara la divisió de poders (fixeu-vos que molts jutges estan directament lligats a partits polítics) i, finalment, el seu pensament no deixa de tenir una visió centralista i centrípeta de la política, i això provoca decisions com la retallada de l’Estatut o la sentència del procés (que són decisions polítiques).
Quan els polítics deixen de fer política, els tribunals la fan; aquesta és la trista constatació després d’una llarga llista de fets que s’han produït darrerament al nostre país.
Només dos exemples: Parlant de la pandèmia, amb quins criteris científics els tribunals tomben posicions que els experts en medicina promouen? De veritat, els jutges també saben més de medicina que els metges? Poden saber molt de lleis però la ciutadania no té gens la certesa que l’aplicació sigui clara, perquè ja hem vist que cada jutge té el seu “criteri” a l’hora de valorar-les.
El segon exemple, se’ns dubte, és la llei que obliga a les escoles a donar un 25% d’assignatures en castellà. Quin criteri pedagògic han seguit? S’han pres en consideració els criteris pedagògics? i la realitat social on s’ha d’aplicar? El Parlament, representant de la sobirania popular, ja hi va dir la seva en aquest aspecte, tenen més poder que els parlamentaris escollits pel poble per decidir-ho? Amb quin argument proposen un 25% i no un 3% o un 75%?
Massa preguntes per als srs. jutges, que semblen habitar als núvols i es pensen que estan per damunt del bé i del mal.
On són els polítics? Què fan amb les lleis? Els diputats són els encarregats de fer les, a què esperen per canviar-les? Per aclarir-les i així els jutges puguin fer la feina que la societat a la qual serveixen les puguin aplicar amb un criteri clar i amb responsabilitat social que se’ls demana, perquè, qui jutja els jutges? perquè si ho fan entre ells estem perduts, perquè molts semblen tenir (o tenen) un biaix ideològic determinat; i rarament a favor nostre ni de la societat a qui, teòricament, haurien de servir.