RECITAL POÈTIC A LA VILELLA BAIXA
Recitant versos de "En diuen que en diem vida
Inexorable
el
sol s’amaga a l’horitzó
entre
les teulades veïnes,
les
estrelles s’abracen
quan
arriba la indòmita nit;
la
porta es tanca
i
creix el neguit de la foscúria,
sé
que després vindrà
la
nit completa a bressar-me,
Abraço
l’escalfor de la llar,
em
conforta, m’acarona,
la
lluna il·lumina l’estança fosca,
ombres
de begònies
omplint
parets i somnis,
cloc
els ulls per viure’ls.
II
Cicatrius
al cos,
cicatrius
a l’ànima,
combats
a pèl,
combats
uniformats,
urpes
afilades,
sang
escampada
per
camps infecunds,
capricis
del destí,
arrossego
llast
que
angunieja,
que
em fa vulnerable;
només
em resta un enuig
negre
com l’estalzí,
païble
com
les cicatrius marcades
al
cos i a l’ànima.
III
Pensament fugaç,
ardit
enginy mal après,
exuberància
de mots
caiguts
en desús,
coratge
maldestre,
plany
per derrotes passades
esperant
la victòria final.
Presagi
dels dies
en
la infàmia del temps,
agafar
la pols amb les mans
i
veure-la escorre’s entre els dits,
així
passa el temps, la vida,
mentre
encanudim
els
cabells i l’existència.
IV
Vespreja en els camps eixorcs,
la
vida continua,
el
sol assetja cada tija florida
i
no hi ha temps per al penediment.
Encongir
el cos i esperar la cruenta batalla
ple
de tremolors, omplir de dubtes
certs
la pell bruna i cremada;
al
llindar de l’horitzó s’albira la llum.
Cenyir
la farsa a les entranyes,
empolvorar-la
de veritat
i
cremar encens purificador,
desig
irrefutable a satisfer.
Vespreja,
exultant
s’esbatana la incertesa,
s’escau
errar quan se sadolla
la
vida a esplet.
