Amistat i llibres

Si teniu ganes de seguir una xerrada distesa amb en Jesús M. Tibau, cliqueu o copieu aquest enllaç

https://www.youtube.com/watch?v=7w1W-q_dFds

 Poemes Vi-suals

Aquests són els meus poemes Vi-suals (i del Josep Barjuan) que estan a l'aparador de la Llibreria El Llapis de Falset

 

Fart de polítics de baix perfil

 

Ja n’hi ha prou! Els nostres polítics independentistes (els altres ja ho sabem) no estimen Catalunya i menyspreen els seus ciutadans. No pot ser que després de més de dos mesos d’unes eleccions en temps de pandèmia encara no s’hagi constituït el govern i estiguem en una provisionalitat permanent que ja dura des de l’1 d’octubre del 17.

 

Ens atabalen amb minúcies, es discuteixen engrunes, es barallen per seients de poc poder, no avancem i la propera serà el desencís total.

 

El 14 de febrer vaig anar a votar amb “el nas tapat”, ja començava a desconfiar dels partidismes i, ara dos mesos després, veig que la meva desconfiança era certa i real; si ara no es posen d’acord, no hi haurà propera vegada, ens desinflen els propis i se’n riuen els aliens.

Cant a la llibertat

 

 

La llibertat es lluita,

la llibertat es guanya,

la llibertat es té, exercint-la!

A.M.

 

Abraçar el vent

i respirar la calma,

seguir petjades

fins perdre’s dins el bosc,

xipollejar en un toll

d’aigua cristal.lina

o embrutar-se en el fang,

plorar en solitud

i riure en companyia,

cridar ben fort

la pròpia por,

somiar despert

els desitjos més pregons,

ullar les estrelles

com brillen en la nit

i abastar la seva distància,

estimar a qui vulguis

sense mesura,

saber-se amo d’un mateix

i caminar tranquil pels carrers.

 

Agustí Masip Vidal

Setembre-20

 

Poema-regal de Sant Jordi

Flors al jardí,

als balcons i finestres,

colors i olors omplint l’espai,

primavera a les cases, als terrats,

però no al carrer...

Calèndules i peònies florides

sospirs i somriures arreu,

iridescències variades,

ulls oberts i brillants,

passatgers d’un moment.

Pètals que es confonen

desfici de lluna plena,

negligència de les mans

collint una poncella

encara per fer.

La cull, es queda a les mans,

la màgia no era només la flor...

Segona petita reflexió

Avui començaré amb una pregunta retòrica: Què fa gent uniformada (policies, militars) al capdavant d’una crisi sanitària? La pregunta és ben senzilla, i crec que la resposta també ho hauria de ser, encara que podríem fer unes quantes hipòtesis però, al final donarien el mateix resultat: RES.

En un estat democràtic, quan hi ha una situació greu com l’actual, surt el president del país, els seus ministres, fins i tot, el cap d’estat; però a Espanya les coses són molt diferents; aquí surt el rei vestit de militar(per què?), en les rodes de premsa hi ha més “senyors” amb uniforme que polítics; en fí, enlloc d’un problema de salud sembla un problema bèlic… i  a més, els agrada utilitzar la terminología militar, sembla més altisonant (ells en dirien “rimbombante”).

Al final, penso que serà que qui mana l’Estat, realment, són ells.