divendres, 8 d’abril de 2011

Poema per al Cosme i la Dolors

Dissabte passat 2 d'abril vàrem fer la festa de "jubilació" del Cosme i la Dolors; a sota hi ha la notícia escrita anteriorment, ara em faltava el poema que els vaig escriure; és aquest:

D’un arbre, dues branques




Com una alzina arrelada fermament a la terra,


així, amb profundes conviccions


que no es trenquen per cap mal cop de vent;


aixoplugant a qui necessiti recer


sota l’ombra vivificadora de les seves branques,


així són el Cosme i la Dolors.



Com l’olivera ufana que omple la nostra terra,


donant fruit, inclús, amb sequera,


espandint el seu fruit necessari sense estridències,


però sempre allí, oliant la duresa amb dolcesa


del seu caràcter obert i acollidor,


escampant taques de pau per on passen,


així són el Cosme i la Dolors.




Agustí Masip


Falset, 2 d’abril de 2011



P.D.


Qui al seu arbre no voldria aixoplugar-se?


Qui no voldria conrear la seva amistat?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada