Hi ha una mala fama guanyada sense saber massa per què, que diu que als actes culturals hi va poca gent i sovint s’hi avorreix; però la realitat acostuma a desmentir aquesta afirmació gratuïta i que serveix d’excusa a la gent “mandrosa” que sempre en busca per no fer res.
És cert que, a vegades, això passa, però per sort cada vegada és menys habitual, perquè la gent que els promou saben el què la gent vol i necessita, allò que interessa a l’oient i no allò que interessa només al ponent; i per tant, els actes culturals estan més adequats als interessos de la gent.
La Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset, organitza sovint (i és d’agrair) activitats com presentacions de llibres o xerrades sobre temes diversos que tenen èxit de públic divers també, fins aquí tot normal, com ha de ser; però hi ha vegades que la presentació o la xerrada és molt interessant i en canvi, l’assistència és més aviat escassa. A què es degut això? Potser a la “coneixença” amb el ponent? A la seva popularitat? Al tema a tractar? Al dia que fa? Podríem fer mil i una pregunta del per què i sempre arribaríem a la mateixa resposta; la gent va allà on creu que ha d’anar.
És d’admirar la diversitat de gent que assisteix a aquests actes, des de mestresses de casa, passant per estudiants universitaris o treballadors assalariats; de nivells culturals diversos, però tots amb un mateix desig, aprendre alguna cosa nova, reafirma les pròpies idees i modelar els sentiments amb una riquesa d’esperit, que no es veu, però que ajuda a viure.
També per això serveixen aquests actes culturals, per enriquir la població, per fer-la més autònoma i lliure, i per tant, més feliç.
Hi ha gent que no sap el què es perd quan ve algú a fer una xerrada, a fer una presentació d’algun llibre o una exposició del que sigui i deixa perdre l’ocasió, perquè sempre hi ha un punt d’interès a descobrir, una nova visió per a compartir, una llum que ens pot guiar cap a un camí que mai havíem previst fer i que pot ser la nostra guia pel futur ... qui sap, es poden aprendre tantes coses si un vol aprendre!!!
Agustí Masip
És un do, la curiositat intel.lectual!
ResponEliminaAprendre sembla que és el nostre destí d'humans. Per això sembla mentida que hi hagi qui no vulgui aprendre, que és tant com viure poc...