divendres, 6 de maig de 2011

D'actes culturals

Hi ha una mala fama guanyada sense saber massa per què, que diu que als actes culturals hi va poca gent i sovint s’hi avorreix; però la realitat acostuma a desmentir aquesta afirmació gratuïta i que serveix d’excusa a la gent “mandrosa” que sempre en busca per no fer res.

És cert que, a vegades, això passa, però per sort cada vegada és menys habitual, perquè la gent que els promou saben el què la gent vol i necessita, allò que interessa a l’oient i no allò que interessa només al ponent; i per tant, els actes culturals estan més adequats als interessos de la gent.

La Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset, organitza sovint (i és d’agrair) activitats com presentacions de llibres o xerrades sobre temes diversos que tenen èxit de públic divers també, fins aquí tot normal, com ha de ser; però hi ha vegades que la presentació o la xerrada és molt interessant i en canvi, l’assistència és més aviat escassa. A què es degut això? Potser a la “coneixença” amb el ponent? A la seva popularitat? Al tema a tractar? Al dia que fa? Podríem fer mil i una pregunta del per què i sempre arribaríem a la mateixa resposta; la gent va allà on creu que ha d’anar.

És d’admirar la diversitat de gent que assisteix a aquests actes, des de mestresses de casa, passant per estudiants universitaris o treballadors assalariats; de nivells culturals diversos, però tots amb un mateix desig, aprendre alguna cosa nova, reafirma les pròpies idees i modelar els sentiments amb una riquesa d’esperit, que no es veu, però que ajuda a viure.
També per això serveixen aquests actes culturals, per enriquir la població, per fer-la més autònoma i lliure, i per tant, més feliç.

Hi ha gent que no sap el què es perd quan ve algú a fer una xerrada, a fer una presentació d’algun llibre o una exposició del que sigui i deixa perdre l’ocasió, perquè sempre hi ha un punt d’interès a descobrir, una nova visió per a compartir, una llum que ens pot guiar cap a un camí que mai havíem previst fer i que pot ser la nostra guia pel futur ... qui sap, es poden aprendre tantes coses si un vol aprendre!!!


Agustí Masip

1 comentari:

  1. És un do, la curiositat intel.lectual!
    Aprendre sembla que és el nostre destí d'humans. Per això sembla mentida que hi hagi qui no vulgui aprendre, que és tant com viure poc...

    ResponElimina