De lleis i justícia

M'agradaria saber que els passarà aquells "il.lustres?" magistrats de la Junta Electoral Central (JEC) que se'ls va ocórrer, fora de tota lògica democràtica i d'alteració de l'ordre públic, prohibir uns ciutadans pacífics estar-se a les places públiques de molts pobles i ciutats només amb l'ànim de demostrar a la classe política, que també està desfassada de la realitat i allunyada cada vegada més de la gent del carrer i de les seves demandes.

Volen una societat més justa, una democràcia més real, un millor equilibri entre pobres i rics, que paguin la crisi els banquers milionaris, les societats anònimes multinacionals i no els simples treballadors o els pobres autònoms sempre castigats que l'únic que han fet és ballar al ritme del so que marcaven els bancs.

Ja era hora que la gent jove (qui deia que no tenien criteri?), surtin al carrer a manifestar-se, a demanar el que creuen just, a posar als polítics entre l'espasa i la paret; però aquesta “festa” no és de la gent jove, també és dels aturats, dels qui creuen injust aquest sistema que sempre penalitza al més pobre, dels treballadors en precari, dels estudiants que veuen el seu futur negre, dels qui veuen com els seus ideals són trepitjats per gent corrupta i avariciosa…

Aquí quan els "poderosos" fan les coses malament, no passa res; si no, només cal que us fixeu amb les lleis i la justícia; el TC acorda que l'Estatut de Catalunya (refrendat en referèndum pel poble) no és constitucional per 6 a 5; el TS diu que Bildu no pot ser legalitzat per 5 a 4; la JEC decideix que desallotgin els concentrats a les places per 5 a 4. Si la llei estigués ben escrita els tribunals haurien de decidir les coses per unanimitat, però en aquest país no sabem si les lleis estan mal redactades o els tribunals estan massa polititzats.