A propòsit de l'EVA
El primer cap de setmana de juliol vaig estar al paradís, o al menys això em va semblar, perquè el que vaig veure, viure i sobretot, escoltar a Pradell de la Teixeta és per emmarcar-ho en els bons records o experiències que podem tenir a l’abast (i a més gratis!) durant l’estiu a la nostra comarca. I dic el paradís perquè l’EVA i la poma, símbol omnipresent pels carrers i places de Pradell (per cert, molt ben arreglades i guarnides per a l’ocasió) mentre dura el festival EVA (En Veu Alta), que fa de l’espectador alguna cosa més que ser simple espectador; riu, escolta, pensa, camina, “veu” altres maneres de fer, participa de l’espectacle, “sent” pessigolleig amb històries vives, de por, de fantasia, s’encara amb la seva part més humana, més irracional, més sensitiva; jo diria que qui va a Pradell aquests dies de “En Veu Alta”, s’enamora de la vida un altre cop, i descobreix que l’oralitat, la paraula dita, encara té força, molta força.
No us vull parlar de tota la programació ni de totes les coses bones i ben fetes que allí s’hi fan, només m’agradaria que l’any que ve guardéssiu la data per tal d’assistir a algun dels molts i bons espectacles qua s’hi fan o que per la nit, caminant uns vint minutets per la foscor estiuenca i el cel estrellat del Priorat arribeu a la Cova del Rector i escoltar, com enguany, uns relats meravellosos i fantàstics explicats d’una manera increïble pel Félix Albo.
Tot plegat em va semblar el paradís, vaig mossegar la poma de l’EVA i a partir d’ara cada any repetiré. Enhorabona als organitzadors i a la gent que hi va assistir. Als altres només em resta dir-los que si volen saber on és el paradís, els diré que a Pradell de la Teixeta durant el festival “En Veu Alta”, el primer cap de setmana de juliol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada