Des del balcó

Si Espanya no ens estima...

Vivim en un Estat que no ens vol tal com som; cada vegada se’ns permet menys coses i se’ns roba més per mal repartir-lo per terres estranyes que en fan un ús, moltes vegades, més que dubtós; només posaré uns pocs exemples per fer-ho evident, sé que n’hi ha més i tots no hi cabrien en aquest petit espai, d’aquest petit país que cada vegada està més ofegat pel veí gran que no l’estima, però el vol esclavitzat, submís, als seus dictats i al seu inesgotable espoli, ja sigui fiscal com econòmic o cultural.
- Parlem de la llengua, i la seva constant persecució i menyspreu als mitjans (a TVE es pot cantar en anglès, però no en català) o la constant negativa a fer-lo oficial a Europa quan hi ha més parlants que d’altres que sí ho són?
- Parlem dels canvis constitucionals que no es podien fer i ara a corre-cuita, i sense referèndum, són capaços d’aprovar una reforma constitucional que demana un país aliè?
- Parlem dels trens d’Alta Velocitat que encara no tenim complert a Catalunya o del corredor mediterrani mentre a les Castelles s’han de tancar línies per falta de passatgers?
- Parlem d’aeroports que no hi aterren avions o no tenen permís de vol, mentre a Catalunya no se’ns permet fer vols intercontinentals?
- Parlem de l’autoodi de molts catalans que encara voten partits anticatalans. Gent que defensen el bilingüisme sempre en castellà i no demanen més cinema o tv o diaris en català per igualar la diferència?
- Parlem de que cada vegada tanquen les seus de les nostres empreses per porta-les a Madrid, amb la conseqüent marxa de capitals i impostos?
Seguim o ja n’hi ha prou?
Si Espanya no ens estima tal com som, amb la nostra llengua i cultura mil.lenària, amb la nostra manera de fer i de pensar, amb la nostra història, cap problema, que ens deixi lliures i tan amics (o més) i així, segurament, ens podem tractat d’igual a igual, podrem fer moltes coses plegats, però amb igualtat de condicions, no com fins ara que “ens escupen al damunt i encara diuen que plou”.