dilluns, 8 d’octubre de 2012

Des del balcó

De bisbes i altres males arts

Darrerament s’està esdevenint una sèrie de fets insòlits en els quals molts no s’hi acaben d’adaptar; o bé per mandra o per mala fe. Però, quan aquests són els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola, aleshores això ja esdevé un assumpte més pelut.

El manifest fet públic el passat dijous dia 3 d’octubre no fa res més que reafirmar que aquesta gent, o bé han perdut el nord (de fet ja fa massa dies que no el troben) o actuen amb molta mala fe, que crec que és el que ha passat amb aquest document “contrari a la separació de la unitat d’Espanya” que alguns plantegen. Com si fos una heretgia de la religió que cal combatre!

Fora ja del Concili Vaticà II i del més estricte seguiment de l’evangeli que promou la igualtat entre els pobles i les persones, els bisbes espanyols es posicionen clarament i políticament en un costat del poble, marginant i senyalant als que no pensen com ells. Però, a més a més, amb la vergonyosa postura de dir que no fan política; a sobre ens tracten de necis!

No m’estranya que l’església cada dia perdi més adeptes, amb aquests caps i amb aquestes idees; a la gent del segle XXI els sembla una cosa arcaica (per no dir “carca”) aquests posicionaments i aquestes mentides. Voleu dir que no tenen més feina amb la quantitat d’injustícies socials, marginacions i pobresa que hi ha? O això no és important per a ells i no en cal fer cap manifest?

1 comentari:

  1. Fa mal a les orelles, aquestes declaracions.
    Tot i que no ens hauria d'estranyar, ja que són coherents amb allò que s'anomena 'la jerarquia'. Aquest tipus d'institució no admet la llibertat de pensament.

    ResponElimina