dissabte, 15 de desembre del 2012

Escrit al bloc 3

Interior de paisatge


Aquest mes de novembre passat vaig tenir un alegria que no va durar gaire. M’explico, em diuen els amics i coneguts que aquesta setmana passarà pel canal 33 un reportatge sobre la nostra comarca. Alegria, que un canal públic d’àmbit nacional es digni a parlar del Priorat en un programa de quasi 60 minuts no es veu cada dia. M’hi poso bé, de fet, són passades les 12 de la nit i en aquesta hora o t’hi poses bé davant de la tele o t’hi adorms.

Comença “Interior de paisatge”, és bonic el nom, són boniques les muntanyes i pobles que s'hi veuen, és bonica la música, és bonic el paisatge que es mostra, aquest és el meu Priorat…

Però, oh, sorpresa! Un cop comneçat el reportatge començo a veure coses que no m’acaben d’agradar; poc a poc i a mesura que el reportatge avança, arrufo el nas. S’han deixat de dir moltes coses que potser caldria, voleu dir que no ha ha massa música?, no han sortit persones que treballen la terra (el paisatge) i també tenen protagonisme en aquesta història. El paisatge continua essent meravellós, el Montsant, les vinyes, els pobles…

Però hi ha una cosa que em desagrada profundament, veig el músic de Porrera que sembla representar la modernitat (els que han sortit abans al reportatge també) contraposant-lo a la banda “Vila de Falset” com a element caduc i ranci (el vell Priorat de la gent de poble, aquest no parlen al reportatge), és una imatge que em sembla patètica, com patètic és el final amb una marxa fúnebre espertèntica, més digna de Fellini dels anys 60 del segle passat que de l’actualitat. La tele de la Catalunya urbana torna a fer de les seves, vol ser propera, però acaba estereotipant a la gent rural com sempre, lluny de la “veritable modernitat”.

Agustí Masip

1 comentari:

  1. No he vist aquest reportatge, però ja tens raó, ja, a l'hora d'arrufar el nas. La gent de ciutat (i mira qui parla, jo en sóc) acostuma a no entendre gaire res llevat del superficial. El músic de Porrera fa la seva música com la banda de Falset fa la seva. Totes surten del mateix lloc, de l'esperit que ens anima. On és, la diferència? En la ment que observa, no el cor que sent.
    Abraçades

    ResponElimina