Cap a la independència…
L’altre dia vaig assistir a una conferència sobre la independència de Catalunya, més ben dit, sobre la possibilitat de sobirania real que podem arribar a tenir en un país lliure com esdevindríem. No sé si vaig sortit astorat, descol·locat o preocupat, o tal vegada, una mica de cada cosa, perquè a sobre del procés d’independència que comencem a fer, ara també se’ns planteja que aquest procés ha d’anar acompanyat d'un procés de sobirania econòmica. I no és que no hi estigui d’acord amb aquests plantejaments, no; el problema és que afegim més inconvenients a l’inconvenient mateix del procés sobiranista.
Si a sobre dels obstacles que ens posaran i ens posen ja l’Estat Espanyol amb la seva constitucionalitis i els grans poders fàctics i econòmics que per se, són conservadors del que hi ha; ara resulta que ens hem de plantejar també un canvi de model social; repeteixo perquè quedi clar; jo hi estic d’acord, però no valdria més unir ara tot els esforços de tots els que volem la independència a favor d’aconseguir-la? i quan la tinguem, ja cadascú, des de la seva posició social-politica-econòmica podrà ajudar a fer aquest nou país de la manera que cregui més propera als seus interessos ideològics.
Som pocs i hi hem de ser tots remant en la mateixa direcció, jo tampoc vull una Catalunya independent on hi hagin polítics corruptes, bancs inhumans que desnonen a la gent sense recursos o multinacionals que ens facin comprar el que elles volen i als preus que volen… però primer ens cal tenir el país per a poder-lo pensar després.
Com diu una dita catalana: “No posem el carro davant del bou”.
Ens cal una mica més d'intel.ligència, sí, per fer les coses amb un ordre que afavoreixi el procès, no que l'entorpeixi...
ResponEliminaTot i així, tinc la impressió que ens en sortirem.