Des del balcó

Encara no som humans?

Som éssers de costums, algú en diria animals no sense raó, però jo prefereixo dir-ne éssers o persones, doncs un dels nostres objectius com a humans que som, és esdevenir. El mot persona ve del llatí “per se”  és a dir, per a ser, per esdevenir. N’Eudald Carbonell també diu en el seu llibre “Encara no som humans” que estem encara per a civilitzar (a alguns ja els està bé), però nosaltres hauríem de treballar en aquesta direcció, en esdevenir humans, persones amb sentiments, però també amb raó.

Tot això ho dic perquè aquest cap de setmana ha nevat (poc) a Falset i, com sempre que passa, la gent sembla que li agafi un atac de pànic ancestral i comença a col.lapsar els forns de pa i les botigues de queviures com si haguéssim de quedar aïllats una setmana (com passava molt temps enrera).

Només cal posar una mica de raó per veure que ara no és com abans (encara que en moltes coses s’hi assembla) i les carreteres són més bones i més cuidades, que a les cases la gran majoria tenen congeladors carregats de menjar i que subsistir en una nevada l’any 2013 no és el mateix que fer-ho l’any 1955.

Ja sé que l’exemple és simple, però també em serveix per a fer la comparativa amb els polítics actuals o la societat “adormida” en la que estem instal.lats; una societat saciada, petit-burgesa, egoista i aconformada en la que vivim.

Veiem cases buides i gent sense casa, veiem gent que cobra milions i gent que no en té per a viure, veiem corruptes i gent que encara els aplaudeix; i tot i així avui encara veig molta gent (massa) que segueix els costums de sempre com si l’època i les circumstàncies no haguessin canviat.

No hi ha victòria sense esforç, no hi ha recompensa sense sacrifici, no podem tenir un món millor sense fer alguna cosa per a canviar-lo.