El método Julio
Aquest dijous passat el Grup de Mestres del
Priorat va organitzar un cine-fòrum amb un documental una mica curt (durava uns
14 minuts) on s’hi explica l’experiència d’una mestra.
Jo en vaig ser “l’animador” i moderador que va
portar el debat i l’introducció del tema a la vintena de mestres que estàvem
disposats a veure i comentar aquest documental.
A continuació us deixo alguns dels punts que vaig introduir al debat:
Abans del visionat
El método Julio és un petit reportatge que dura
tretze minuts. Parla d’una mestra d’un barri marginal de Caracas (Colòmbia),
tipus “Fabelas” de Rio que inventa un sistema per aprendre a llegir a nens amb
problemes.
No puc fer gaires comentaris abans perquè el
documental, em sembla que no dóna per a massa. Però sí que us comentaré un
parell de coses abans del seu visionat.
Primer: Les persones (per tant també els/les
mestres) tendim a menysvalorar el que tenim a prop, a no donar-li importància,
a creure que perquè el tinc al costat sempre, no em pot aportar res de nou.
Això passa molt a les nostres escoles i amb els nostres companys/es de feina.
I la segona cosa és que hauríem d’aplicar a la
nostra praxi diària (com a mestres, però també com a persones) els quatre
acords que ens parlen els tolteques, que són:
- Sigues
impecable amb les teves paraules (pensa abans de parlar i creu allò que
diguis).
- No et
prenguis res personalment. Moltes vegades ens ofenem per coses que et diuen
a tu, però no van dirigides a tu com a persona.
- No facis suposicions. Aquí els mestres hi tenim
molt a fer. No donem mai per sentat que aquell alumne farà o deixarà de fer
alguna cosa, estiguem sempre oberts a rebre respostes noves.
- Fes
sempre el màxim que puguis. Demanem a cada alumnes allò que pot donar,
demanem el màxim esforç, no els millors resultats. (jo sempre dic que a
l’escola els nens venen a aprendre).
Ara si us sembla mirem el documental intentant
aplicar aquests quatre acords tolteques i després podem comentar el visionat
del documental.
Després del visionat
Suposo que us ha decebut una mica, o potser us ha
entusiasmat; sigui el que sigui, ara us llenço un seguit de coses que m’ha
suggerit el visionat.
-
A què us recorda aquest
mètode?
-
Què us sembla l’actitud de la
mestra?
-
I quan diu: “Uno tiene que aprender llorando”.
-
Amb aquest mètode garantim
l’aprenentatge de la lectura comprensiva?
I per últim us deixo una reflexió per començar a
parlar: “Aprendre a llegir o llegir és
entendre el que es llegeix?”.
No prendre'ns les coses personalment ens evitaria molts disgustos... La idea es basa en què a l'ego no ens l'hem de creure gaire, forma part del nostre ésser, però no és el veritable ésser, tan sols la seva part instintiva.
ResponElimina