Acabarem essent
emoticons només ...
Desgraciadament
sembla que la vida sigui només política o esports, i si no estàs en aquests dos
mons és com si no hi visquessis; o parles de colors polítics (cada vegada hi ha
més colors de l’Arc de Sant Martí ocupats) o parles del Barça, i fixeu-vos que
per criticar aquest tema, jo també en parlo... coses de les contradiccions que
tots tenim; parlant del tema: recordo un polític nou amb cua, que en un míting
va dir que ell no creia en les promeses del polítics... mentre prometia alguna
cosa als presents...
Deia
que els temes de conversa cada vegada són més escassos entre grups d’amics; ja
no parlo de la irrupció dels whatsapps en tots els contertulians que estan més
pendents del mòbil que de l‘amic que té al costat, que fa que els temes a
parlar siguin més superficials i que molt sovint girin a l’entorn dels
missatges rebuts (quasi mai hi ha res interessant en aquestes converses), tot
cal dir-ho.
Sense
adonar-me’n m’he anat del tema que volia parlar, però en el fons, aquesta és la
qüestió que plantejava al començament de l’escrit,
les
converses cada vegada són més supèrflues, amb temes més intranscendents, més
curtes, més impersonals i que no porten enlloc; perquè les converses entre
amics, a part d’entretenir, també haurien de tenir un component personal,
crític, amb sentiment i que ajudes a créixer i transformar-se com a persona.
No
sé..., dic jo... (emoticó fent l’ullet)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada