Un
pecat i un problema
A
mi em sembla que la comarca del Priorat és molt dinàmica i activa en quant a
afers socioeconòmics, però també, i molt especialment, en el camp cultural.
Només cal que agafeu un cap de setmana i mireu totes les activitats que s’ofereixen
per veure que el ventall és ampli i múltiple. Ara bé, també tenim un pecat; (el
tancament en nosaltres mateixos) i un problema.
M’explicaré:
a un poble fa una activitat x que pot interessar a molta gent; doncs, més enllà
del municipi no surt la notícia de l’esdeveniment; els dels altres pobles no hi
anem perquè no sabem que fan allò tan interessant; també és cert que altres
vegades no hi anem perquè ens pensem que només és pels d’aquell poble (un altre
pecat prioratí).
Anem
al problema; entitats, particulars, organismes varis, tots organitzen coses i
ningú ho diu fins al dia de l’acte; què passa?
Que ens trobem tres o quatre actes interessants el mateix dia i a la mateixa hora; som pocs, no ens podem
partir... l’acte queda deslluït.
Som
incapaços de posar-nos d’acord, inclús en aquells afers que l’acord (com quasi
sempre) ens afavoriria a tots. Així és la nostra comarca, petita, dividida,
recelosa del veí, i així ens va; sempre començant els afers, sempre posant la
primera pedra de l’acord sense arribar-hi mai.
Així
no anirem enlloc, de fet no anem enlloc encara, tot i les bones idees i
propostes que té la gent del territori no hi ha manera d’unificar-les i
tirar-les endavant tots plegats.
Per
què no comencem d’una vegada? Som-hi?
Aquest deu ser un pecat molt comú... A Vilanova fan trenta mil coses al mateix temps i, és clar, no et pots partir en mil trossets... Hi hauria d'haver coordinació, en el possible.
ResponElimina