dissabte, 9 de gener de 2016

Article a Priorat Diari

La vida i tu

La vida és allò que fem mentre vivim, la vida no existeix per ella mateixa, no té sentit sinó hi ha algú que la visqui; són coses de la vida diem, quan realment són les nostres coses, la vida és així, diem quan no sabem què dir...
La vida, com Déu per als creients, és qui rep totes les culpes, totes les responsabilitats que nosaltres no volem assumir, és l’ase dels cops de les nostres ràbies i de les nostres dèries; és qui rep els nostres renecs i, poques vegades, les nostres carícies o paraules amables.

La vida és injusta sovint sento dir, jo mateix ho crec a vegades en silenci; però quan hi reflexiono me n’adono que la vida i la justícia són dos móns diferenciats; no és que siguin contradictòries, no; és que no tenen res a veure... no m’agradaria donar-vos massa exemples d’això que us comento; càncer en nens, accidents de joves, malalties de bona gent, però també gent roí amb sort, rics sense compassió, polítics sense escrúpols que s’embutxaquen diners de tots en comptes corrents carregades; gent amb fam, fred, sense sostre, que viuen a prop de casa, que són veïns, que menyspreem sense adonar-nos-en.

La vida és allò que passa mentre fem coses, mentre pensem futurs i vivim presents, que ens agraden o no, però que fan i són la vida. De fet, la vida ets tu i és cadascú i allò que passa al teu voltant mentre passa.

No perdis energies queixant-te de la vida; la teva vida te la fas tu!!


2 comentaris:

  1. La vida que contenim i ens conté, ens depassa, certament. La vida humana té els seus límits dins aquesta immensitat que és la vida. I, és clar, hi ha de tot, el bo i el dolent. Però tot és relatiu. Perquè quan hi ha una inundació que fa víctimes, és bo per a l'aigua que s'allibera fent el seu camí... Nosaltres només tenim potestat, i encara poqueta, sobre el que fem i decidim. Per tant, mirem de no errar-la massa, que no se'ns escapi de les mans aquest petit tresor... abraçades, Agustí.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari.... potser l'atzar és un factor més a tenir en compte mentre vivim...
    Una abraçada prioratina!

    ResponElimina