Article a PrioratDiari

Crisi? Quina crisi?

Voldria creure que les coses a la nostra societat van canviant a poc a poc, però irremeiablement, dic que ho voldria creure perquè encara hi ha molts ítems que no lliguen del tot amb la meva creença; i no per ganes, no; sinó més aviat perquè sempre ens sorprenem (encara) que hi hagi coses que no canviïn.  Quan va començar la famosa “crisi econòmica” semblava que també entràvem en una crisi de valors i de societat, que tot podia ser qüestionat i posat en dubte (ens havien enganyat tantes vegades...) però resulta que aquest reflex de la crisi econòmica no es veia massa reflectida en les altres crisis, si més no, eren emmascarades pels mitjans afins als poders fàctics de sempre que han sortint guanyant d’aquesta crisi que sembla, que diuen, que es va acabant.

D’un temps cap aquí sembla, al menys aparentment, que les coses van canviant de veritat, que els polítics es comencen a creure allò que mai haurien d’haver deixar de creure, que són ciutadans i estan al servei dels ciutadans. No només en les formes, que també, sinó en el fons, que vol dir en definitiva en aprovar lleis mes justes per a la gent, preparar pressupostos més socials que econòmics, i per tant, fent unes lleis que beneficiïn als més dèbils i els més desfavorits, que plantegin un repartiment de la riquesa més solidària i amb menys desfasament entre rics i pobres; no pot ser que al nostre país hi hagi gent que el desnonin per unes hipoteques injustes o passi gana o fred.

Una altra manera de fer política és possible, i tot just ara comencem a veure que és factible; que hi ha unes altres formes: llenguatge planer i entenedor, respostes clares a qüestions complexes, amb vestimentes que tu i jo ens posem cada dia, menys cotxes oficials i privilegis absurds, amb dignitat però sense fatxenderia, a peu de carrer per resoldre, de veritat, els problemes de la gent (no la dels bancs).