dimecres, 2 de març de 2016

ARTICLE A PRIORATDIARI

Coses sobre el MWC ara que ja s’ha acabat


Sembla que tot Barcelona (i per tant, tot Catalunya) estiguem en estat de xoc per un congrés que omple hotels, restaurants i altres menes de negocis al seu voltant i on es fa negoci dels congressistes i de tot el que ho envolta.

Però no vull parlar d’aquest tema, perquè em queda lluny en interessos, ja sigui personals com econòmics. El que vull fer en aquest petit article (lluny de les grans comunicacions i dels 5G i 4k i altres sigles que ben bé no sé perquè serveixen (o potser sí, però prefereixo callar-ho), és senzillament fer un parell de reflexions que m’han vingut a la ment mentre escoltava alguns dels comentaris dels turistes, perdó, congressistes assistents al congrés mundial de la moda del mòbil.

La primera és sobre una proposta que el creador de Facebook, amb tota la seva bona intenció, vol que internet arribi a tots els racons del món, i a ser possible,  gratuïtament o a preus molt raonables. El que segurament no sap Mark Zuckerberg és que les prioritats de molts milions d’habitants d’aquest planeta, encara són: primer un plat a taula, després un sostre per dormir, llum elèctrica, roba per abrigar-se, aigua corrent.... i podria seguir anomenant coses que realment són de primera necessitat i no una connexió a internet, que no deixa de ser un luxe d’una societat cada vegada més es desentén de l’altre, que es comunica per whatsapp amb el veí de taula, però que és incapaç de parlar-li cara a cara.

La segona és una crítica d’un congressista anònim que es queixava de la vaga de metro que hi havia a Barcelona durant el congrés i demanava ja un canvi de ciutat on celebrar aquest congrés l’any que ve. No voldria pas a la meva empresa un cap o un company que tingués tan poca paciència i fos tan poc empàtic amb els problemes dels altres.   La nostra societat ens empeny cada vegada més a ser egoista, a confondre les meves necessitats amb les carències dels altres, a voler imposar el meu criteri a qualsevol preu malgrat  sabem que la raó mai és totalment d’un.


Agustí Masip Vidal



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada