divendres, 6 de maig de 2016

Article publicat a Priorat Diari

Obriu la porta...


A vegades els titulars dels diaris ens donen pistes per saber per on van els trets; o bé ens diuen qui mana i qui som els obedients; o qui són els poderosos i qui els més febles. Això a priori, sembla una bajanada, però quan entrem a analitzar el fons de la qüestió i veus els “intringulis” del poder i els mils braços que l’executen, te n’adones realment de les nostres febleses i de que, la justícia no és ben bé igual per a tothom, encara que els “ínclits” defensors de la Sagrada Constitució Espanyola, siguin els primers en no complir-la.

Posaré dos exemples d’això que dic; Ara que comença el període per fer la declaració de renda ens venen amb coses tan estanyes com els “Papers de Panamà” o el tema Aznar. Aquests dies s’ha parlat (poc però i menys a Madrid) de la multa que el Sr. Aznar (recordeu l’espanyolíssim) que deixa d’ingressar a hisenda (la seva) un grapat de milers d’euros i el senyor ministre el va a veure per renyar-lo i dir-li que ha de pagar. A algú de vosaltres li ha vingut algun ministre a avisar-lo que ha fet alguna cosa malament?   Encara hi ha classes!! (socials). Sense comentaris el mutis pel lateral que ha fet el Sr. Sòria, ministre que donava lliçons de com ser un bon “espanyol”.

Segon exemple; El Sr. Brufau (Repsol) desitja que el preu del petroli pugi fins els 70$ (gran titular); és a dir, un desig d’un dels amos de la gasolina en aquest país vol que el preu del petroli s’apugi més del doble (en aquest moments està sobre els 30$ i va pujant) perquè així ell podrà vendre la gasolina més cara, i per tant, guanyarà més diners. Algú s’ha preguntat qui pagarà la pujada i a qui beneficiarà?  Encara no he vist cap titular de cap diari que digui que el Sr. X (qualsevol) desitja que s’abaixi el preu de la gasolina (que n’hi ha); o és que els desitjos d’uns valen més que els dels altres?
Ah! És clar, més de la meitat del preu de la gasolina són impostos que el govern necessita per pagar la seva mala gestió i les seves corrupteles.

En fi, vivim en un país (a la força) que els qui manen fan i desfan al seu gust mentre els altres ens ho mirem amb cara de babaus; i el que és pitjor, encara n’hi ha uns altres que aplaudeixen als corruptes, malfactors i altres inscrits als papers de Panamà.


Obriu la porta que marxo...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada