dimecres, 8 de novembre del 2017

Article publicat a la revista "Canya i Gram"

La nova era, és nova?

Estem entrant, de fet ja hi som, en una nova era que ens deixa a tots una mica perplexos. Si analitzem el que estem vivint des d’una perspectiva àmplia i intentant ser raonablement crítics amb el que passa en l’actualitat ens adonarem que tot no és tan fosc ni tan de color de rosa com alguns ens volen fer veure.
Des de fa temps trobo a faltar els intel·lectuals compromesos ens els afers mundans, aquelles persones que pel seu bagatge, la seva vàlua, i sobretot, per la seva independència política, econòmica i de pensament lliure opinava dels afers que ens afecten d’una manera directa a la nostra vida. Ara ja no n’hi ha lliure pensadors, d’opinadors amb criteri propi, tots són les veus dels seus amos o de les seves misèries.
 Assistim al naixement dels “líders d’opinió”, que l’únic que fan és de portantveu dels interessos dels qui els paga( és a dir, dels rics i dominadors) que els permeten certs missatges d’esperança en que un nou món és possible però sense deixar de dir que en nostre món funciona raonablement bé, que el repartiment  social és l’adequat i que el futur anirà una mica millor.
Entre els poderosos (digueu-li multinacionals, rics, classes privilegiades, etc.) tenen ganes de noves propostes, no perquè es qüestioni el present, el que ja existeix, sinó per consolidar-lo com a única possibilitat de millora per a la resta d’humans i així poder mantenir els seus privilegis. Res de pensar, res de sentir, res a analitzar o imaginar, res d’escepticisme ni optimisme desmesurat. Aquest líders d’opinió, que paguen els poderosos, creen bon rotllo i venen fantasia.
Modes lleugeres, passatgeres, buides de contingut; voleu cosa més estúpida que gravar en vídeo la gent quieta?  O comunicar-se per whatsapp quan la persona està al costat? O veure una taula amb quatre “amics” prenent una cervesa i tots estan mirant el mòbil? I així podria dir un reguitzell de coses que ens imposen i que marxem més de pressa del que han arribat, però res perdurable; cada vegada més tot està, com els electrodomèstics, en obsolescència programada, inclús els nostres pensaments i accions.
Anem a una societat cada vegada més superficial, on tothom ha de pensar igual i fer el mateix, on et senyalen si no estàs a la “moda”, però ja sé sap, una moda passatgera, lleugera sense ànima i només fent seguidisme de “el que es porta” i sinó seràs titllat “d’antic”, i sembla ser que avui en dia, d’això, ningú en vol ser titllat.
En el mercat de les idees han proliferat llibres, bàsicament, de benestar, d’autoajuda, de ciència, sobre robots i intel·ligència artificial, mentre que els assajos que analitzen la realitat no estan de moda, alguns diuen que la gent està cansada de lectures sobre la realitat però no és cert; qui no vol sentir-les són aquells que estan situats en els llocs de privilegi a la nostra societat. Per això l’intel·lectual els resulta incòmode.
Ara el camí que ens marquen és disneylandià, fàcil, amable i fantasiós;  només espectadors de la vida dels altres, sense criteri ni pensament, ni vida pròpia.

Agustí Masip

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada