La nova era, és nova?
Estem entrant, de
fet ja hi som, en una nova era que ens deixa a tots una mica perplexos. Si
analitzem el que estem vivint des d’una perspectiva àmplia i intentant ser
raonablement crítics amb el que passa en l’actualitat ens adonarem que tot no
és tan fosc ni tan de color de rosa com alguns ens volen fer veure.
Des de fa temps
trobo a faltar els intel·lectuals compromesos ens els afers mundans, aquelles
persones que pel seu bagatge, la seva vàlua, i sobretot, per la seva independència
política, econòmica i de pensament lliure opinava dels afers que ens afecten
d’una manera directa a la nostra vida. Ara ja no n’hi ha lliure pensadors,
d’opinadors amb criteri propi, tots són les veus dels seus amos o de les seves
misèries.
Assistim al naixement dels “líders d’opinió”,
que l’únic que fan és de portantveu dels interessos dels qui els paga( és a
dir, dels rics i dominadors) que els permeten certs missatges d’esperança en
que un nou món és possible però sense deixar de dir que en nostre món funciona
raonablement bé, que el repartiment
social és l’adequat i que el futur anirà una mica millor.
Entre els poderosos
(digueu-li multinacionals, rics, classes privilegiades, etc.) tenen ganes de
noves propostes, no perquè es qüestioni el present, el que ja existeix, sinó
per consolidar-lo com a única possibilitat de millora per a la resta d’humans i
així poder mantenir els seus privilegis. Res de pensar, res de sentir, res a
analitzar o imaginar, res d’escepticisme ni optimisme desmesurat. Aquest líders
d’opinió, que paguen els poderosos, creen bon rotllo i venen fantasia.
Modes lleugeres,
passatgeres, buides de contingut; voleu cosa més estúpida que gravar en vídeo la
gent quieta? O comunicar-se per whatsapp
quan la persona està al costat? O veure una taula amb quatre “amics” prenent
una cervesa i tots estan mirant el mòbil? I així podria dir un reguitzell de
coses que ens imposen i que marxem més de pressa del que han arribat, però res
perdurable; cada vegada més tot està, com els electrodomèstics, en
obsolescència programada, inclús els nostres pensaments i accions.
Anem a una societat
cada vegada més superficial, on tothom ha de pensar igual i fer el mateix, on
et senyalen si no estàs a la “moda”, però ja sé sap, una moda passatgera,
lleugera sense ànima i només fent seguidisme de “el que es porta” i sinó seràs titllat “d’antic”, i sembla ser que
avui en dia, d’això, ningú en vol ser titllat.
En el mercat de les idees han proliferat llibres, bàsicament, de benestar, d’autoajuda, de ciència, sobre robots i intel·ligència
artificial, mentre que els assajos que analitzen la realitat no estan de moda,
alguns diuen que la gent està cansada de lectures sobre la realitat però no és
cert; qui no vol sentir-les són aquells que estan situats en els llocs de
privilegi a la nostra societat. Per això l’intel·lectual els resulta incòmode.
Ara el camí que ens
marquen és disneylandià, fàcil, amable i fantasiós; només espectadors de la vida dels altres,
sense criteri ni pensament, ni vida pròpia.
Agustí Masip
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada