Torna la
rutina...
Tornem
a ser setembre, la roda dels anys, de les estacions, no para mai i sempre se’ns
presenta d’imprevist, com sinó haguéssim tingut temps de pair-lo. Torna la vida
a la normalitat, a la rutina diària que fem d’esma, de la qual sempre ens
queixem, però que sense ella no podríem viure.
Recordo
anys en rere que es parlava d’estrès post-vacacional, i ara ja ningú en parla,
hi ha tanta gent sense possibilitats de treballar, que tenir-ne seria una
ofensa pels qui no podem treballar. També em ve a la memòria les queixes dels
mileuristes; resulta que ara la majoria s’hi conformarien (qui remei!) amb un
sou de mil euros.
Tot
just tornar de vacances m’han vingut a la memòria aquests dos fets, i a
continuació he pensat en els governants cofois que diuen que ja hem estem
sortint de la crisi. Suposo que deu dir
“sortim” perquè el cert és que bancs i grans indústries multinacionals
comencen a repartir dividends entre els
seus accionistes; que no als treballadors!
Això
hauria de canviar, i no ho dic per les properes eleccions, que també, sinó pel
mateix sistema que sembla esgotat i s’hauria de redefinir en el repartiment més
just i equitatiu dels beneficis i de l’economia en general i en el canvi de valors d’una societat cada
vegada més adormida pels mitjans de comunicació que estan al servei d’aquells
que només busquen el benefici propi a costa dels qui sigui.
Als
anys de dictadura (que en aquest país no fa tant, n’hi va haver una) deien que
el futbol era l’opi del poble; però en temps de democràcia, jo crec que ha
esdevingut el somnífer del poble.
Com
diu la dita castellana (més que res per ser més universal...(?) com diu algun
dirigent de Ciutadans). “Los mismos perros con distintos collares”.
On
ens hi repensem i ens posem a treballar pel canvi de veritat o ens posem a
seure plàcidament al sofà... i que facin
el que vulguin?
Demanem canvis perquè el sentit comú ens hi porta, però, tens raó: ens hi hem de posar nosaltres, davant del canvi, ser nosaltres el canvi!
ResponElimina