Des del balcó

Article 4

Ara toca?

Diumenge que ve hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Sembla que aquestes siguin unes eleccions definitives, les darreres en les quals els catalans i catalanes votarem en un Parlament descafeïnat i amb pocs poders per decidir el futur i com ha de ser el nostre país (recordeu l’última retallada de l’Estatut? per exemple).

Però la política catalana sembla encara la mateixa de sempre i els polítics, a part de ser els de sempre, fan i diuen el que sempre han dit (i que ja quasi ningú es creu), Sembla que ni la crisi ha pogut fer canviar el concepte de política i de servei a la societat a la qual, teòricament han de servir els nostres polítics.

Si comencem a analitzar les diverses opcions que s’hi presenten, les de sempre, veurem que el futur no és gaire esperançador; començant per CiU que no diu les coses clares, seguint pel Titànic del PSC que va a la deriva, les mentides salvatges del PP i Ciutadans, la poca alegria d’ERC o els “verds” d’IC que volen i no poden; estem arreglats. No parlo del SI que no sabem quin país volen, però sí volen la independencia o la CUP que s’estrena sense un programa nacional massa definit. En fi, diumenge que ve, crec que hem d’anar a votar i hauríem de votar partits que volin i diguin clarament que estan per la independencia de Catalunya.

Tot i això em reservo el dret a demanar al nous governants que surtin de les urnes el proper diumenge, que a part de la independencia també canviïn la forma de fer política i facin possible un nou sistema polític i social més just, obert, lliure i democràtic per al nou país que se’n obre al davant, sinó poc hi haurem guanyat.