Des del Balcó

Sobre l’èxit futur

Al llarg del temps m’he adonat que als llocs petits, com per exemple, la comarca del Priorat o el mateix Falset, hi ha una tendència generalitzada a creure’s que algú que destaca una mica en el seu àmbit d’acció; diguem-ne esports, música o qualsevol altra activitat, pensem que som els millors en allò, ens ho diuen i ens ho creiem, ens comparem i ho certifiquem; però la realitat és una altra, aquesta gent que es pensen tan bons al seu poble, a la seva comarca, quan surten “fora” i comparen les seves accions amb les dels altres, se n’adonen que potser no eren tan bons com es pensaven, que hi ha molta gent molt bona a tot arreu i quan t’hi trobes has de saber acceptar-ho, conviure-hi i intentar superar-se amb esforç i treball.

Uns aconsegueixen reeixir en l’intent, però d’altres no ho superen i se’n tornen amb la cua entre les cames intentant dissimular el seu fracàs, que no deixa de ser el fracàs d’aquell que es pensa que la feina s’acaba amb el primer aplaudiment i no cal seguir treballant al llarg de la vida, lluitant, millorant, innovant…

De fet, si escrit aquest article és per intentar donar un toc d’atenció, sobretot als pares, d’aquests futurs “valors” que esperen en excès el triomf del seu fill/a com un èxit només seu. N’hi ha, en conec d’aquests i, sovint quan els veig, no puc res més que pensar que l’han enganyat, que l’adulació ràpida o prematura no ajuda gens al triomf futur, en canvi l’esforç, el treball, la voluntat de millorar sí que són les eines adequades per afrontar amb cert èxit el futur.