dimecres, 19 de març de 2014

Escrits al bloc

Aquest article s'ha publicat en el darrer número de la revista "Canya i Gram" del Masroig.


Dels mitjans de comunicació i altres històries

Cada vegada estem més a les mans del poder que ens manipula a cor que vols i sense ni tan sols adonar-nos-en. Només cal escoltar la ràdio, mirar la televisió o llegir els diaris amb una mirada crítica per adonar-te’n d’això.

Ens omplen el cap d’informació interessada, moltes vegades sense cap interès, buida de contingut però plena de pors que ens envaeixen a poc a poc i van fent forat al nostre subconscient; mireu sinó les notícies, totes negatives; començant per l’economia i acabant per robatoris o assassinats, passant pels disbarats de la corrupció. És cert que sembla que torna la grisor als nostres dies, però el verd de l’esperança sempre floreix, i com diu una frase: “Recorda que perquè hi hagi primavera primer ha de passar l’hivern”.

Ens volen fer creure que som dolents, que necessitem que ens vigilin contínuament perquè sinó seríem capaços de qualsevol cosa dolenta; en canvi no ens expliquen les moviments solidaris entre els desnonats o els gruix de volutariat que treballa pels desafavorits o la quantitat de gent solidària que quan la crides sempre acut; en fi, el nostre món és més bonic, més habitable, més solidari del que els mitjans de comunicació ens volen fer creure.

De tan en tan faig l’exercici de llegir els diaris i després intento analitzar la notícia que ve a continuació. Els resultats són esparverants; sovint no hi ha gaire relació entre el titular i la notícia, i d’altres em provoquen un somriure entre irònic i malpensat.

Aquí va un exemple del què dic: “La ministra de sanitat no veu amb bons ulls que es prohibeixin els toros a Catalunya”. La meva pregunta és: “I a mi què m’importa si una ministra veu bé una cosa o no; el que ha de fer és treballar per allò que creu millor sense necessitat de dir si una cosa m’agrada o no; perquè els afers d’Estat no són per agradar o no, són perquè les coses funcionin millor.

L’altre dia vaig veure a la portada del Diari de Tarragona, com a notícia principal amb lletres grosses i fotografia de rigor a tota plana, que un component d’una coral que participava en un concurs televisiu era de Tarragona, com si aquell dia a les nostres comarques el més important fos un programa de tv al qual hi participa algú que té certa relació amb les nostres comarques.  I jo em preguntava, això és tan important que necessita una portada al diari? No hi ha res més important a nivell econòmic, social o cultural que pugui esdevenir portada del diari? Una presentació d’un llibre, una exposició de pintura, un concert de música; o creieu que no és més important que això?

Però la tv no és millor que certs diaris a l’hora d’utilitzar els seus espais, hi ha programes que a mi, personalment, m’esveren perquè juguen amb les necessitats de la gent, que remouen les seves desgràcies, que exposen els seus problemes més íntims davant de l’audiència, i tot, per ser protagonistes un dia, ni que sigui a costa de les pròpies misèries.

Els lectors, espectadors i oients dels mitjans de comunicació hauríem de ser més crítics i actius amb ells, denunciant les males praxis i els disbarats que deixen anar sense mesura i sense tenir en compte el mal que poden arribar a fer; o deixant d’escoltar, veure o llegir aquells mitjans que fan males pràctiques periodístiques; només us comentaré dos cadenes de tv que el seu únic propòsit és insultar i crear odi envers els catalans… i encara hi ha gent que se’ls mira, que se’ls creu, i per tant, sense voler accepta els seus postulats, se’ls creu, els posa en pràctica...

I avui no entraré a parlar dels polítics i els usos que en fan dels mitjans de comunicació perquè, per això, necessitaria tot un llibre.

1 comentari: