Sobre l’èxit futur
Al llarg del temps m’he adonat que als llocs petits, com
per exemple, la comarca del Priorat o el mateix Falset, hi ha una tendència
generalitzada a creure’s que algú que destaca una mica en el seu àmbit d’acció;
diguem-ne esports, música o qualsevol altra activitat, pensem que som els
millors en allò, ens ho diuen i ens ho creiem, ens comparem i ho certifiquem;
però la realitat és una altra, aquesta gent que es pensen tan bons al seu
poble, a la seva comarca, quan surten “fora” i comparen les seves accions amb
les dels altres, se n’adonen que potser no eren tan bons com es pensaven, que
hi ha molta gent molt bona a tot arreu i quan t’hi trobes has de saber
acceptar-ho, conviure-hi i intentar superar-se amb esforç i treball.
Uns aconsegueixen reeixir en l’intent, però d’altres no
ho superen i se’n tornen amb la cua entre les cames intentant dissimular el seu
fracàs, que no deixa de ser el fracàs d’aquell que es pensa que la feina
s’acaba amb el primer aplaudiment i no cal seguir treballant al llarg de la
vida, lluitant, millorant, innovant…
De fet, si escrit aquest article és per intentar donar un
toc d’atenció, sobretot als pares, d’aquests futurs “valors” que esperen en
excès el triomf del seu fill/a com un èxit només seu. N’hi ha, en conec
d’aquests i, sovint quan els veig, no puc res més que pensar que l’han
enganyat, que l’adulació ràpida o prematura no ajuda gens al triomf futur, en
canvi l’esforç, el treball, la voluntat de millorar sí que són les eines
adequades per afrontar amb cert èxit el futur.
El savi sap que no sap res, diu la cita popular. Va en direcció a la teva reflexió, que trobo ben encertada.
ResponElimina