divendres, 25 d’abril de 2014

Escrits al bloc

    A la  biblioteca…

Sovint vaig a la Biblioteca Pública de Falset a remenar llibres i veure possibles novetats per llegir. Després de tres o quatre esglaons que hi ha des del carrer fins a la porta de vidre que hi accedeix, i al costat del bust del poeta prioratí per excel·lència Salvador Estrem i Fa, que a més dóna nom a la biblioteca, empenyo la porta de vidre que hi ha a l’entrada i trobo al meu davant la columna de prestatges amb les darreres novetats que hi han arribat.

Els dono un cop d’ull per a veure si m’interessa alguna cosa arribada d’última hora; de quan en quan trobo perles estranyes que em criden l’atenció i les agafo; unes vegades amb encert i d’altres amb pèssim resultat; però això també forma part de la tria de lectures que hom fa per no caure sempre en els mateixos tòpics i les mateixes manies.

Un dels darrers llibres que he llegit i m’ha deixat esmaperdut i descol.locat ha estat “Moo Pak” de Gabriel Josipovici; un llibre que m’ha creat una dicotomia amor-odi que mai abans m’havia passat. L’he deixat de llegir tres vegades i tres vegades l’he tornat a agafar fins que al final l’he llegit tot… i m’ha decebut, tot cal dir-ho. Però hi té detalls summament interessants com per exemple aquest fragment que parla del fet d’escriure:  “Va haver-hi un moment que pensava que escriure sobre tot això i ensenyar als altres la veritat era possible, però arriba un moment que t’adones que no t’escolta ningú i que l’únic que pots fer és mirar de viure d’acord amb el que creus i deixar que el món se’n vagi a prendre vent.
El món no canviarà. Res del que escriguis i diguis no el canviarà. Però ell sí que et pot canviar a tu.
Per què hauria de ser real el puny a la cara i no el vent als cabells?”

Una altre de les coses curioses que em passen a la biblioteca és que, quan no hi ha novetats interessants a l’entrada, me’n vaig al pis de dalt a buscar llibres del prestatge de narrativa o poesia, segons el cas; i el que em passa sovint és que acabo agafant sempre els mateixos llibres. Repeteixo l’elecció i no me n’adono, què és? El títol? L’autor? La portada?
Realment és un misteri que m’agradaria saber i voldria compartir per veure si a vosaltres us passa el mateix.


1 comentari:

  1. Ja fa anys que quan un llibre se'm queda travat, i per alguna cosa serà!, no en continuo la lectura... Els llibres són com les persones, que ens triem una mica per afinitats.

    ResponElimina