A la biblioteca…
Sovint vaig a la Biblioteca Pública de Falset a remenar llibres i veure
possibles novetats per llegir. Després de tres o quatre esglaons que hi ha des
del carrer fins a la porta de vidre que hi accedeix, i al costat del bust del
poeta prioratí per excel·lència Salvador Estrem i Fa, que a més dóna nom a la
biblioteca, empenyo la porta de vidre que hi ha a l’entrada i trobo al meu
davant la columna de prestatges amb les darreres novetats que hi han arribat.
Els dono un cop d’ull per a veure si m’interessa alguna cosa arribada
d’última hora; de quan en quan trobo perles estranyes que em criden l’atenció i
les agafo; unes vegades amb encert i d’altres amb pèssim resultat; però això
també forma part de la tria de lectures que hom fa per no caure sempre en els
mateixos tòpics i les mateixes manies.
Un dels darrers llibres que he llegit i m’ha deixat esmaperdut i
descol.locat ha estat “Moo Pak” de Gabriel
Josipovici; un llibre que m’ha creat una dicotomia amor-odi que mai abans
m’havia passat. L’he deixat de llegir tres vegades i tres vegades l’he tornat a
agafar fins que al final l’he llegit tot… i m’ha decebut, tot cal dir-ho. Però
hi té detalls summament interessants com per exemple aquest fragment que parla
del fet d’escriure: “Va haver-hi un moment que pensava que escriure sobre tot això i
ensenyar als altres la veritat era possible, però arriba un moment que t’adones
que no t’escolta ningú i que l’únic que pots fer és mirar de viure d’acord amb
el que creus i deixar que el món se’n vagi a prendre vent.
El món no canviarà. Res del
que escriguis i diguis no el canviarà. Però ell sí que et pot canviar a tu.
Per què hauria de ser real el
puny a la cara i no el vent als cabells?”
Una altre de les coses curioses que em passen a la biblioteca és que, quan
no hi ha novetats interessants a l’entrada, me’n vaig al pis de dalt a buscar
llibres del prestatge de narrativa o poesia, segons el cas; i el que em passa
sovint és que acabo agafant sempre els mateixos llibres. Repeteixo l’elecció i
no me n’adono, què és? El títol? L’autor? La portada?
Realment és un misteri que m’agradaria saber i voldria compartir per veure
si a vosaltres us passa el mateix.
Ja fa anys que quan un llibre se'm queda travat, i per alguna cosa serà!, no en continuo la lectura... Els llibres són com les persones, que ens triem una mica per afinitats.
ResponElimina