Article al Prioratdigital

Torna la rutina...

Tornem a ser setembre, la roda dels anys, de les estacions, no para mai i sempre se’ns presenta d’imprevist, com sinó haguéssim tingut temps de pair-lo. Torna la vida a la normalitat, a la rutina diària que fem d’esma, de la qual sempre ens queixem, però que sense ella no podríem viure.

Recordo anys en rere que es parlava d’estrès post-vacacional, i ara ja ningú en parla, hi ha tanta gent sense possibilitats de treballar, que tenir-ne seria una ofensa pels qui no podem treballar. També em ve a la memòria les queixes dels mileuristes; resulta que ara la majoria s’hi conformarien (qui remei!) amb un sou de mil euros.

Tot just tornar de vacances m’han vingut a la memòria aquests dos fets, i a continuació he pensat en els governants cofois que diuen que ja hem estem sortint de la crisi.  Suposo que deu dir “sortim” perquè el cert és que bancs i grans indústries multinacionals comencen  a repartir dividends entre els seus accionistes; que no als treballadors!

Això hauria de canviar, i no ho dic per les properes eleccions, que també, sinó pel mateix sistema que sembla esgotat i s’hauria de redefinir en el repartiment més just i equitatiu dels beneficis i de l’economia en general i  en el canvi de valors d’una societat cada vegada més adormida pels mitjans de comunicació que estan al servei d’aquells que només busquen el benefici propi a costa dels qui sigui.

Als anys de dictadura (que en aquest país no fa tant, n’hi va haver una) deien que el futbol era l’opi del poble; però en temps de democràcia, jo crec que ha esdevingut el somnífer del poble.

Com diu la dita castellana (més que res per ser més universal...(?) com diu algun dirigent de Ciutadans). “Los mismos perros con distintos collares”.

On ens hi repensem i ens posem a treballar pel canvi de veritat o ens posem a seure plàcidament al sofà...  i que facin el que vulguin?