Petita reflexió

Petita reflexió…

Aquests dies de clausura, qui més qui menys, sent la necessitat de sortir a donar un tomb i més ara que ja és primavera i comença a fer bon temps, però ja sabeu que no es pot fer (millor no fer) primer per nosaltres, però també per als altres.

Aquesta nit mentre esperava que en vingués la son, tan capriciosa com és, he començat a imaginar passejades vora el mar que havia fet i em causaven plaer, les he repetit mentalment, també alguna excursió a la muntanya i m’ho he passat d’allò més bé recordant moments a l’aire lliure. He pensat que tenim sort de tenir records i imaginació, perquè ens pot ajudar a fer allò que ara físicament no podem fer.

Plaers petits tancant els ulls i imaginant bons moments passats, aquesta és una de les claus de volta per seguir passant els dies d’aquest confinament que, a uns els sembla etern, i a altres, els passa volant; el mateix fet cadascú el viu d’una manera diferent. Ja veieu, com diu la dita popular: Tot és segons del color del cristall d’on es mira.

Ànims a tots!