dimarts, 7 d’abril del 2020

Poema sobre el confinament


Avui les finestres són els nostres ulls,
les parets, els paisatges ignots, desconeguts
que mai trepitgem
amb ànsia de descobrir nous horitzons
que delatin altres visions del món.

Partim de la llum i anem cap al crepuscle,
venim de l’abundància i anem cap a la misèria,
esberlem els somnis contra els murs que ens reclouen,
i no sabem del futur més que vanes il·lusions.

Dins d’un gàbia d’or ens aïllen, ens aïllem,
i fem passar el temps amb angúnia de no-res,
i el temps no passa ni s’escola per la casa,
fermat a la porta, és un fornit can Cèrber.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada